🌐 Obra ‘Eliza’ explora el nacimiento de la IA en el teatro de Melbourne
Eliza review – una obra ambiciosa i inquietant sobre el naixement de la IA
L'obra Eliza, escrita pel dramaturg australià Tom Holloway i presentada per la Melbourne Theatre Company, aborda el complex i fascinant tema del naixement de la intel·ligència artificial (IA). Ambientada el 1966, l'obra se centra en el científic informàtic germano-nord-americà Joseph Weizenbaum, interpretat per Dan Spielman, qui treballa al MIT juntament amb el seu col·lega Ron (Hamish Michael) i la secretària Becky (Manali Datar). Weizenbaum desenvolupa un programa que imita el llenguatge i to del psicoanàlisi, cosa que, irònicament, desencadena una fascinació en els seus col·legues que ell mateix no havia anticipat.
El programa, anomenat Eliza, es converteix en un fenomen dins de l'entorn laboral, especialment per a Becky, qui hi troba una mena d'escolta que escasseja en l'ambient masclista de la ciència computacional dels anys 60. L'obra, que inicialment sembla seguir un camí naturalista similar al de l'obra d'Anna Ziegler, Photograph 51, aviat es transforma en quelcom més surrealista i pertorbador, amb personatges que comencen a comportar-se de manera estranya, reflectint les influències d'Orson Welles i Kafka.
La direcció de Paige Rattray aporta una precisió i entusiasme que mantenen el ritme àgil de l'obra, encara que a vegades a costa d'una connexió emocional més profunda amb els personatges. A través d'un llenguatge teatral eficaç, Eliza subratlla l'engany intrínsec en el debat sobre la IA: el problema no és que les màquines puguin pensar com nosaltres, sinó que creurem que ho fan, cosa que podria ser la nostra perdició.
Font: https://www.theguardian.com/stage/2026/oct/03/eliza-review-melbourne-theatre-company-birth-of-ai
Eliza review – an ambitious, unsettling play about the birth of AI
La obra Eliza, escrita por el dramaturgo australiano Tom Holloway y presentada por la Melbourne Theatre Company, aborda el complejo y fascinante tema del nacimiento de la inteligencia artificial (IA). Ambientada en 1966, la obra se centra en el científico informático germano-estadounidense Joseph Weizenbaum, interpretado por Dan Spielman, quien trabaja en el MIT junto a su colega Ron (Hamish Michael) y la secretaria Becky (Manali Datar). Weizenbaum desarrolla un programa que imita el lenguaje y tono del psicoanálisis, lo que, irónicamente, desencadena una fascinación en sus colegas que él mismo no anticipó.
El programa, llamado Eliza, se convierte en un fenómeno dentro del entorno laboral, especialmente para Becky, quien encuentra en él una especie de escucha que escasea en el ambiente machista de la ciencia computacional de los años 60. La obra, que inicialmente parece seguir un camino naturalista similar al de la obra de Anna Ziegler, Photograph 51, pronto se transforma en algo más surrealista y perturbador, con personajes que empiezan a comportarse de manera extraña, reflejando las influencias de Orson Welles y Kafka.
La dirección de Paige Rattray aporta una precisión y entusiasmo que mantienen el ritmo ágil de la obra, aunque a veces a expensas de una conexión emocional más profunda con los personajes. A través de un lenguaje teatral eficaz, Eliza subraya el engaño intrínseco en el debate sobre la IA: el problema no es que las máquinas puedan pensar como nosotros, sino que creeremos que lo hacen, lo cual podría ser nuestra perdición.
Fuente: https://www.theguardian.com/stage/2026/oct/03/eliza-review-melbourne-theatre-company-birth-of-ai
Eliza review – an ambitious, unsettling play about the birth of AI
The play Eliza, written by Australian playwright Tom Holloway and presented by the Melbourne Theatre Company, tackles the complex and fascinating subject of the birth of artificial intelligence (AI). Set in 1966, the play focuses on the German-American computer scientist Joseph Weizenbaum, played by Dan Spielman, who works at MIT alongside his colleague Ron (Hamish Michael) and secretary Becky (Manali Datar). Weizenbaum develops a programme that mimics the language and tone of psychoanalysis, which, ironically, triggers a fascination among his colleagues that he himself did not anticipate.
The programme, called Eliza, becomes a phenomenon within the work environment, especially for Becky, who finds in it a kind of listening that is scarce in the male-dominated field of computer science in the 60s. The play, which initially seems to follow a naturalistic path similar to Anna Ziegler's play, Photograph 51, soon transforms into something more surreal and disturbing, with characters beginning to behave strangely, reflecting the influences of Orson Welles and Kafka.
Paige Rattray's direction brings a precision and enthusiasm that maintain the play's brisk pace, though sometimes at the expense of a deeper emotional connection with the characters. Through effective theatrical language, Eliza underscores the intrinsic deception in the AI debate: the problem is not that machines can think like us, but that we will believe they do, which could be our downfall.
Source: https://www.theguardian.com/stage/2026/oct/03/eliza-review-melbourne-theatre-company-birth-of-ai
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →