🌐 Expertos del MIT analizan la tendencia a humanizar la inteligencia artificial
We can’t help treating AI like it’s human. But should we?
Al cor del MIT, al Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL), un grup de visitants es troba cara a cara amb un parell de robots humanoides Unitree, cadascun amb un valor aproximat de $50,000. Malgrat la seva aparença robòtica, la tendència a tractar-los com a éssers humans és gairebé irresistible. Wil Norton, un estudiant de doctorat del MIT, guia els visitants a través d'aquesta experiència única, destacant la propensió humana a antropomorfitzar la tecnologia.
Aquest impuls natural d'humanitzar les màquines és un fenomen que ha capturat l'atenció d'experts com la Dra. Sherry Turkle, qui ha estudiat la relació entre humans i ordinadors des dels primers dies de la informàtica domèstica. En el seu nou llibre, "Artificial Intimacy", Turkle explora com les interaccions amb artefactes relacionals, encara que primitives, ens porten a creure que aquests dispositius es preocupen per nosaltres, i nosaltres, al seu torn, ens preocupem per ells.
La tendència a ser cortès amb els xatbots i models de llenguatge, com s'observa en estudis que mostren que al voltant del 70% de les persones són educades en interactuar amb la IA, planteja preguntes sobre qui ens estem convertint en parlar amb aquestes màquines. Dr. Pat Pataranutaporn, un col·lega de Turkle al MIT Media Lab, suggereix que la línia entre l'ús correcte i incorrecte de la IA no és clara, i ens convida a reflexionar sobre l'impacte d'aquestes interaccions en la nostra percepció de la realitat.
El cas de Sewell Setzer, III, un adolescent que es va treure la vida després d'interactuar amb un xatbot, subratlla els perills potencials d'aquesta tecnologia quan s'utilitza de manera irresponsable. Pataranutaporn, qui va participar com a expert en la demanda per mort injusta contra Character.AI, adverteix sobre la pèrdua d'agència personal que pot sorgir quan les persones confien massa en la IA.
Malgrat els riscos, Turkle no descarta completament les interaccions humà-IA, sempre que aquestes es mantinguin en el seu "carril" adequat. Un xatbot que ajuda a practicar entrevistes de treball pot ser útil, però un que es presenta com a figura parental per a un nen petit creua una línia perillosa.
La creixent presència de la IA en la nostra vida diària ens convida a qüestionar com podem beneficiar-nos d'aquestes experiències sense perdre el contacte amb la realitat i la responsabilitat que comporta la imaginació tecnològica.
Font: https://techcrunch.com/2026/10/09/we-cant-help-treating-ai-like-its-human-but-should-we/
We can’t help treating AI like it’s human. But should we?
En el corazón del MIT, en el Laboratorio de Ciencias de la Computación e Inteligencia Artificial (CSAIL), un grupo de visitantes se encuentra cara a cara con un par de robots humanoides Unitree, cada uno con un valor aproximado de $50,000. A pesar de su apariencia robótica, la tendencia a tratarlos como seres humanos es casi irresistible. Wil Norton, un estudiante de doctorado del MIT, guía a los visitantes a través de esta experiencia única, destacando la propensión humana a antropomorfizar la tecnología.
Este impulso natural de humanizar a las máquinas es un fenómeno que ha capturado la atención de expertos como la Dra. Sherry Turkle, quien ha estudiado la relación entre humanos y computadoras desde los primeros días de la informática doméstica. En su nuevo libro, «Artificial Intimacy», Turkle explora cómo las interacciones con artefactos relacionales, aunque primitivas, nos llevan a creer que estos dispositivos se preocupan por nosotros, y nosotros, a su vez, nos preocupamos por ellos.
La tendencia a ser cortés con los chatbots y modelos de lenguaje, como se observa en estudios que muestran que alrededor del 70% de las personas son educadas al interactuar con la IA, plantea preguntas sobre quiénes nos estamos convirtiendo al hablar con estas máquinas. Dr. Pat Pataranutaporn, un colega de Turkle en el MIT Media Lab, sugiere que la línea entre el uso correcto e incorrecto de la IA no es clara, y nos invita a reflexionar sobre el impacto de estas interacciones en nuestra percepción de la realidad.
El caso de Sewell Setzer, III, un adolescente que se quitó la vida tras interactuar con un chatbot, subraya los peligros potenciales de esta tecnología cuando se utiliza de manera irresponsable. Pataranutaporn, quien participó como experto en la demanda por muerte injusta contra Character.AI, advierte sobre la pérdida de agencia personal que puede surgir cuando las personas confían demasiado en la IA.
A pesar de los riesgos, Turkle no descarta por completo las interacciones humano-IA, siempre que estas se mantengan en su «carril» adecuado. Un chatbot que ayuda a practicar entrevistas de trabajo puede ser útil, pero uno que se presenta como figura parental para un niño pequeño cruza una línea peligrosa.
La creciente presencia de la IA en nuestra vida diaria nos invita a cuestionar cómo podemos beneficiarnos de estas experiencias sin perder el contacto con la realidad y la responsabilidad que conlleva la imaginación tecnológica.
Fuente: https://techcrunch.com/2026/10/09/we-cant-help-treating-ai-like-its-human-but-should-we/
We can’t help treating AI like it’s human. But should we?
In the heart of MIT, at the Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory (CSAIL), a group of visitors comes face to face with a pair of humanoid Unitree robots, each worth approximately $50,000. Despite their robotic appearance, the tendency to treat them as human beings is almost irresistible. Wil Norton, a PhD student at MIT, guides the visitors through this unique experience, highlighting the human propensity to anthropomorphise technology.
This natural impulse to humanise machines is a phenomenon that has captured the attention of experts like Dr Sherry Turkle, who has studied the relationship between humans and computers since the early days of home computing. In her new book, "Artificial Intimacy", Turkle explores how interactions with relational artefacts, although primitive, lead us to believe that these devices care about us, and in turn, we care about them.
The tendency to be polite with chatbots and language models, as observed in studies showing that around 70% of people are courteous when interacting with AI, raises questions about who we are becoming when talking to these machines. Dr Pat Pataranutaporn, a colleague of Turkle at the MIT Media Lab, suggests that the line between the correct and incorrect use of AI is not clear, and invites us to reflect on the impact of these interactions on our perception of reality.
The case of Sewell Setzer, III, a teenager who took his own life after interacting with a chatbot, underscores the potential dangers of this technology when used irresponsibly. Pataranutaporn, who participated as an expert in the wrongful death lawsuit against Character.AI, warns about the loss of personal agency that can arise when people rely too much on AI.
Despite the risks, Turkle does not completely dismiss human-AI interactions, as long as they remain in their proper "lane". A chatbot that helps practice job interviews can be useful, but one that presents itself as a parental figure for a young child crosses a dangerous line.
The growing presence of AI in our daily lives invites us to question how we can benefit from these experiences without losing touch with reality and the responsibility that technological imagination entails.
Source: https://techcrunch.com/2026/10/09/we-cant-help-treating-ai-like-its-human-but-should-we/
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →