🌐 La IA enfrenta desafíos para establecer una narrativa socialmente aceptable
La intel·ligència artificial busca desesperadament la seva narrativa
Des dels treballs fonamentals de l'economista austríac Joseph Schumpeter, la recerca ha distingit la invenció de la innovació per la seva implementació pràctica. No obstant això, la difusió d'una innovació depèn en part de la seva acceptació social i de com es perceben els seus usos. Sense aquesta acceptació, fins i tot una tecnologia prometedora pot quedar confinada a experiments científics i especulacions d'inversors. Per guanyar suport públic, una innovació necessita una narrativa convincent capaç de generar interès, si no entusiasme. La intel·ligència artificial il·lustra aquest fenomen: mentre la seva narrativa encara s'està formant, la seva acceptabilitat social és cada vegada més qüestionada.
Al juliol de 2026, Le Monde diplomatique va declarar que "ha començat la reacció contra la IA". La sensació inicial de sorpresa generada per ChatGPT ha donat pas a una inquietud pública més àmplia sobre les conseqüències socials de la IA, des dels seus efectes en el treball, l'educació i la informació fins a preocupacions sobre la privacitat, el medi ambient i el creixent poder de les empreses tecnològiques. En aquesta narrativa emergent, la IA apareix com un "Moloch digital" els costos del qual són suportats col·lectivament mentre els seus beneficis s'acumulen en només un grapat d'oligarques.
Al maig de 2026, quan l'ex CEO de Google, Eric Schmidt, es va dirigir a gairebé 10.000 graduats a la Universitat d'Arizona, advertint que la intel·ligència artificial transformaria cada professió, xiulets van ressonar a la multitud. Des de llavors, discursos de graduació centrats en la IA han enfrontat xiulets similars en diverses altres universitats dels EUA. Aquesta inquietud s'alinea amb les dades: una enquesta de l'Escola Kennedy de Harvard, citada per Associated Press, revela que aproximadament el 70% dels estudiants nord-americans ara veuen la IA com una amenaça directa per a les seves perspectives professionals.
Al setembre de 2026, les afirmacions ràpides d'OpenAI de resoldre problemes matemàtics de llarga durada van provocar una profunda divisió, amb alguns celebrant un assoliment històric mentre altres advertien que les solucions generades per màquines podrien soscavar els processos a través dels quals sorgeixen noves idees, es formen joves matemàtics i es desenvolupa el coneixement matemàtic.
La tecnologia que prometia una prosperitat sense precedents ha arribat a generar tal hostilitat. Part de la resposta resideix en els efectes reals o anticipats de la IA en la societat. Una altra part es troba en les narratives que l'envolten.
Quatre narratives àmplies actualment donen forma al discurs sobre la intel·ligència artificial. No són mútuament excloents ni completament coherents: la mateixa empresa o executiu pot adoptar diverses visions, de vegades contradictòries.
La primera narrativa presenta la IA com una aposta civilitzatòria: podria inaugurar una abundància i un progrés científic sense precedents, però també desencadenar catàstrofes o escapar al control humà. Al setembre de 2024, el CEO d'OpenAI, Sam Altman, va imaginar que la IA acceleraria el descobriment científic, resoldria problemes complexos i faria accessibles capacitats abans reservades per a especialistes. El CEO d'Anthropic, Dario Amodei, va desenvolupar una visió similar el mes següent.
Elon Musk porta aquesta lògica molt més enllà. Al juliol de 2026, durant una entrevista amb The Economist, va comparar la nostra futura situació amb la dels ximpanzés davant dels humans: quan la bretxa d'intel·ligència es torna massa àmplia, és difícil imaginar que l'espècie menys intel·ligent romangui en control. Segons Musk, hi ha un risc del 10% al 20% que la IA i els robots causin una catàstrofe. No obstant això, creu que fins i tot si existís un interruptor d'apagat, no s'hauria d'utilitzar, perquè està convençut que el resultat més probable serà "una abundància increïble per a tothom".
El investigador Yann Le Cun, ex cap de recerca a Meta, advoca per una contra-narrativa racionalista. En una entrevista de febrer de 2024 amb la revista Time, va emfatitzar que els grans models de llenguatge no tenen un enteniment robust del món físic ni habilitats genuïnes de raonament i planificació comparables a les dels humans. Considera que l'escenari en què una intel·ligència artificial pren el control del món és implausible.
Font: https://theconversation.com/artificial-intelligence-is-desperately-seeking-its-narrative-296067
Artificial intelligence is desperately seeking its narrative
Desde los trabajos fundamentales del economista austríaco Joseph Schumpeter, la investigación ha distinguido la invención de la innovación por su implementación práctica. Sin embargo, la difusión de una innovación depende en parte de su aceptación social y de cómo se perciben sus usos. Sin esta aceptación, incluso una tecnología prometedora puede quedar confinada a experimentos científicos y especulaciones de inversores. Para ganar apoyo público, una innovación necesita una narrativa convincente capaz de generar interés, si no entusiasmo. La inteligencia artificial ilustra este fenómeno: mientras su narrativa aún se está formando, su aceptabilidad social es cada vez más cuestionada.
En julio de 2026, Le Monde diplomatique declaró que «ha comenzado la reacción contra la IA». La sensación inicial de asombro generada por ChatGPT ha dado paso a una inquietud pública más amplia sobre las consecuencias sociales de la IA, desde sus efectos en el trabajo, la educación y la información hasta preocupaciones sobre la privacidad, el medio ambiente y el creciente poder de las empresas tecnológicas. En esta narrativa emergente, la IA aparece como un «Moloch digital» cuyos costos son soportados colectivamente mientras sus beneficios se acumulan en solo un puñado de oligarcas.
En mayo de 2026, cuando el ex CEO de Google, Eric Schmidt, se dirigió a casi 10,000 graduados en la Universidad de Arizona, advirtiendo que la inteligencia artificial transformaría cada profesión, abucheos resonaron en la multitud. Desde entonces, discursos de graduación centrados en la IA han enfrentado abucheos similares en varias otras universidades de EE.UU. Esta inquietud se alinea con los datos: una encuesta de la Escuela Kennedy de Harvard, citada por Associated Press, revela que aproximadamente el 70% de los estudiantes estadounidenses ahora ven la IA como una amenaza directa para sus perspectivas profesionales.
En septiembre de 2026, las afirmaciones rápidas de OpenAI de resolver problemas matemáticos de larga data provocaron una profunda división, con algunos celebrando un hito histórico mientras otros advertían que las soluciones generadas por máquinas podrían socavar los procesos a través de los cuales surgen nuevas ideas, se forman jóvenes matemáticos y se desarrolla el conocimiento matemático.
La tecnología que prometía una prosperidad sin precedentes ha llegado a generar tal hostilidad. Parte de la respuesta reside en los efectos reales o anticipados de la IA en la sociedad. Otra parte se encuentra en las narrativas que la rodean.
Cuatro narrativas amplias actualmente dan forma al discurso sobre la inteligencia artificial. No son mutuamente excluyentes ni completamente coherentes: la misma empresa o ejecutivo puede adoptar varias visiones, a veces contradictorias.
La primera narrativa presenta a la IA como una apuesta civilizatoria: podría inaugurar una abundancia y un progreso científico sin precedentes, pero también desencadenar catástrofes o escapar al control humano. En septiembre de 2024, el CEO de OpenAI, Sam Altman, imaginó que la IA aceleraría el descubrimiento científico, resolvería problemas complejos y haría accesibles capacidades antes reservadas para especialistas. El CEO de Anthropic, Dario Amodei, desarrolló una visión similar el mes siguiente.
Elon Musk lleva esta lógica mucho más allá. En julio de 2026, durante una entrevista con The Economist, comparó nuestra futura situación con la de los chimpancés frente a los humanos: cuando la brecha de inteligencia se vuelve demasiado amplia, es difícil imaginar que la especie menos inteligente permanezca en control. Según Musk, existe un riesgo del 10% al 20% de que la IA y los robots causen una catástrofe. Sin embargo, cree que incluso si existiera un interruptor de apagado, no debería usarse, porque está convencido de que el resultado más probable será «una abundancia increíble para todos».
El investigador Yann Le Cun, exjefe de investigación en Meta, aboga por una contra-narrativa racionalista. En una entrevista de febrero de 2024 con la revista Time, enfatizó que los grandes modelos de lenguaje no tienen un entendimiento robusto del mundo físico ni habilidades genuinas de razonamiento y planificación comparables a las de los humanos. Considera que el escenario en el que una inteligencia artificial toma el control del mundo es implausible.
Fuente: https://theconversation.com/artificial-intelligence-is-desperately-seeking-its-narrative-296067
Artificial intelligence is desperately seeking its narrative
Since the foundational work of Austrian economist Joseph Schumpeter, research has distinguished invention from innovation by its practical implementation. However, the diffusion of an innovation partly depends on its social acceptance and how its uses are perceived. Without this acceptance, even a promising technology can remain confined to scientific experiments and investor speculation. To gain public support, an innovation needs a compelling narrative capable of generating interest, if not enthusiasm. Artificial intelligence illustrates this phenomenon: while its narrative is still forming, its social acceptability is increasingly questioned.
In July 2026, Le Monde diplomatique declared that "the backlash against AI has begun." The initial sense of wonder generated by ChatGPT has given way to broader public unease about the social consequences of AI, from its effects on work, education, and information to concerns about privacy, the environment, and the growing power of tech companies. In this emerging narrative, AI appears as a "digital Moloch" whose costs are collectively borne while its benefits accrue to just a handful of oligarchs.
In May 2026, when former Google CEO Eric Schmidt addressed nearly 10,000 graduates at the University of Arizona, warning that artificial intelligence would transform every profession, boos echoed through the crowd. Since then, AI-focused commencement speeches have faced similar boos at several other U.S. universities. This unease aligns with the data: a survey by Harvard's Kennedy School, cited by Associated Press, reveals that approximately 70% of American students now see AI as a direct threat to their career prospects.
In September 2026, OpenAI's swift claims of solving long-standing mathematical problems sparked a deep divide, with some celebrating a historic milestone while others warned that machine-generated solutions could undermine the processes through which new ideas emerge, young mathematicians are formed, and mathematical knowledge develops.
The technology that promised unprecedented prosperity has come to generate such hostility. Part of the response lies in the real or anticipated effects of AI on society. Another part is found in the narratives surrounding it.
Four broad narratives currently shape the discourse on artificial intelligence. They are not mutually exclusive nor entirely coherent: the same company or executive may adopt several, sometimes contradictory, views.
The first narrative presents AI as a civilizational gamble: it could usher in unprecedented abundance and scientific progress but also trigger catastrophes or escape human control. In September 2024, OpenAI CEO Sam Altman envisioned AI accelerating scientific discovery, solving complex problems, and making capabilities previously reserved for specialists accessible. Anthropic CEO Dario Amodei developed a similar vision the following month.
Elon Musk takes this logic much further. In July 2026, during an interview with The Economist, he compared our future situation to that of chimpanzees facing humans: when the intelligence gap becomes too wide, it is difficult to imagine the less intelligent species remaining in control. According to Musk, there is a 10% to 20% risk that AI and robots will cause a catastrophe. However, he believes that even if there were an off switch, it should not be used, because he is convinced that the most likely outcome will be "an incredible abundance for everyone."
Researcher Yann Le Cun, former head of research at Meta, advocates for a rationalist counter-narrative. In a February 2024 interview with Time magazine, he emphasized that large language models do not have a robust understanding of the physical world or genuine reasoning and planning skills comparable to those of humans. He considers the scenario in which an artificial intelligence takes control of the world to be implausible.
Source: https://theconversation.com/artificial-intelligence-is-desperately-seeking-its-narrative-296067
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →