🌐 Reforma del servicio civil en Reino Unido: IA no reemplaza la gestión eficaz, dice The Guardian
The Guardian view on civil service reform: AI cannot conjure a capable state on its own | Editorial
La secretària del gabinet, Antonia Romeo, ha proposat una reforma radical d'un servei civil descrit com a "reactiu i advers al risc". En el seu discurs del passat dimarts, Romeo va destacar la necessitat d'un canvi profund en l'estructura de poder, recursos i responsabilitat cap als governs regionals i locals, cosa que, segons ella, convertiria Whitehall en una entitat "més àgil i estratègica". Amb un 80% dels funcionaris ja treballant fora de Londres, la descentralització promet canviar no només on opera el govern central, sinó també quines funcions exerceix.
La reforma del servei civil és un tema recurrent des de la seva fundació com a institució permanent i imparcial el 1854. Romeo va qüestionar fins i tot si les fronteres departamentals actuals continuen sent òptimes en una era de "lliurament transversal". No obstant això, això contrasta amb el declivi relatiu del servei civil, que ocupa el sisè lloc a nivell internacional en una mesura d'administració pública. Per millorar, Romeo argumenta que el servei civil ha d'abraçar la intel·ligència artificial (IA). Va afirmar que l'eficàcia del servei públic ja no ha d'estar limitada pels límits de l'"ample de banda humà", una afirmació extraordinària que suggereix que la tecnologia pot accelerar la identificació de persones en risc de quedar-se sense llar, encara que no pot proporcionar una llar per si mateixa. La bona administració i els recursos adequats són interdependents.
La confiança en les institucions està disminuint. La fiabilitat i els resultats justos són importants, però el públic també necessita formes de desafiar les decisions. Aprendre del sector empresarial no ha de significar tractar l'escrutini públic com a "friccions" o descuidar les persones a les quals els mercats no aconsegueixen servir. Romeo identifica correctament els mals incentius, la rotació i la formació inadequada com a problemes. No obstant això, també importa qui arriba al cim. Un estudi de 2025 d'Erzsébet Bukodi i John H Goldthorpe de la Universitat d'Oxford, juntament amb Inga Steinberg de la Universitat de Nottingham, assenyala que l'accés als llocs d'elit del servei civil continua estant esbiaixat cap a persones de contextos privilegiats, i el progrés cap a l'ampliació de l'accés ha retrocedit en els últims 20 anys.
Els acadèmics van rastrejar els orígens de 476 líders del servei públic entre 1945 i 2022. Entre els funcionaris que van arribar al cim, la proporció d'aquells de famílies professionals i gerencials superiors va caure del 56% abans de 1960 al 45% el 1980-99, per després tornar a augmentar. Aquells que van assolir llocs superiors el 2000-22 s'assemblen als seus predecessors d'abans de 1960 pel que fa a orígens de classe. L'estudi també destaca com de poques persones al cim tenen qualificacions en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o disciplines quantitativament orientades com la sociologia i la demografia. Aquestes últimes podrien ajudar els funcionaris a comprendre millor les vides afectades per les polítiques que implementen.
El privilegi de classe està vinculat al culte al generalista de Whitehall: aquells valorats per la seva destresa intel·lectual en lloc de la seva experiència. Els graduats d'Oxford d'escoles privades dominen entre els alts funcionaris de famílies privilegiades, la gran majoria dels quals han estudiat humanitats, la base tradicional per als generalistes de Whitehall. Els ingressants d'escoles estatals d'altres universitats tenen més probabilitats de tenir títols en STEM o ciències socials. Un millor reclutament i promoció podrien ajudar amb el coneixement especialitzat que Romeo desitja. Kate Bingham, ex presidenta del grup de treball sobre vacunes, ha advertit que s'estan reclutant molt pocs científics per canviar el conjunt d'habilitats de Whitehall. És hora d'examinar la selecció social que determina qui arriba al cim, així com de reformar el sistema que modela el comportament dels funcionaris.
The Guardian view on civil service reform: AI cannot conjure a capable state on its own | Editorial
La secretaria del gabinete, Antonia Romeo, ha propuesto una reforma radical de un servicio civil descrito como «reactivo y adverso al riesgo». En su discurso del pasado martes, Romeo destacó la necesidad de un cambio profundo en la estructura de poder, recursos y responsabilidad hacia los gobiernos regionales y locales, lo que, según ella, convertiría a Whitehall en una entidad «más ágil y estratégica». Con un 80% de los funcionarios ya trabajando fuera de Londres, la descentralización promete cambiar no solo dónde opera el gobierno central, sino también qué funciones desempeña.
La reforma del servicio civil es un tema recurrente desde su fundación como institución permanente e imparcial en 1854. Romeo cuestionó incluso si las fronteras departamentales actuales siguen siendo óptimas en una era de «entrega transversal». Sin embargo, esto contrasta con el declive relativo del servicio civil, que ocupa el sexto lugar a nivel internacional en una medida de administración pública. Para mejorar, Romeo argumenta que el servicio civil debe abrazar la inteligencia artificial (IA). Afirmó que la eficacia del servicio público ya no tiene que estar limitada por los límites del «ancho de banda humano», una afirmación extraordinaria que sugiere que la tecnología puede acelerar la identificación de personas en riesgo de quedarse sin hogar, aunque no puede proporcionar un hogar por sí misma. La buena administración y los recursos adecuados son interdependientes.
La confianza en las instituciones está disminuyendo. La fiabilidad y los resultados justos son importantes, pero el público también necesita formas de desafiar las decisiones. Aprender del sector empresarial no debe significar tratar el escrutinio público como «fricciones» o descuidar a las personas a las que los mercados no logran servir. Romeo identifica correctamente los malos incentivos, la rotación y la formación inadecuada como problemas. Sin embargo, también importa quién llega a la cima. Un estudio de 2025 de Erzsébet Bukodi y John H Goldthorpe de la Universidad de Oxford, junto con Inga Steinberg de la Universidad de Nottingham, señala que el acceso a los puestos de élite del servicio civil sigue estando sesgado hacia personas de entornos privilegiados, y el progreso hacia la ampliación del acceso ha retrocedido en los últimos 20 años.
Los académicos rastrearon los orígenes de 476 líderes del servicio público entre 1945 y 2022. Entre los funcionarios que alcanzaron la cima, la proporción de aquellos de familias profesionales y gerenciales superiores cayó del 56% antes de 1960 al 45% en 1980-99, para luego volver a aumentar. Aquellos que alcanzaron puestos superiores en 2000-22 se asemejan a sus predecesores de antes de 1960 en cuanto a orígenes de clase. El estudio también destaca cuán pocas personas en la cima tienen calificaciones en STEM (ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas) o disciplinas cuantitativamente orientadas como la sociología y la demografía. Estas últimas podrían ayudar a los funcionarios a comprender mejor las vidas afectadas por las políticas que implementan.
El privilegio de clase está vinculado al culto al generalista de Whitehall: aquellos valorados por su destreza intelectual en lugar de su experiencia. Los graduados de Oxford de escuelas privadas dominan entre los altos funcionarios de familias privilegiadas, la gran mayoría de los cuales han estudiado humanidades, la base tradicional para los generalistas de Whitehall. Los ingresantes de escuelas estatales de otras universidades tienen más probabilidades de tener títulos en STEM o ciencias sociales. Un mejor reclutamiento y promoción podrían ayudar con el conocimiento especializado que Romeo desea. Kate Bingham, ex presidenta del grupo de trabajo sobre vacunas, ha advertido que se están reclutando muy pocos científicos para cambiar el conjunto de habilidades de Whitehall. Es hora de examinar la selección social que determina quién llega a la cima, así como de reformar el sistema que moldea el comportamiento de los funcionarios.
The Guardian view on civil service reform: AI cannot conjure a capable state on its own | Editorial
Cabinet Secretary Antonia Romeo has proposed a radical reform of a civil service described as "reactive and risk-averse." In her speech last Tuesday, Romeo highlighted the need for a profound change in the structure of power, resources, and responsibility towards regional and local governments, which, according to her, would make Whitehall a "more agile and strategic" entity. With 80% of civil servants already working outside London, decentralisation promises to change not only where the central government operates but also what functions it performs.
Civil service reform has been a recurring theme since its founding as a permanent and impartial institution in 1854. Romeo even questioned whether the current departmental boundaries remain optimal in an era of "cross-cutting delivery." However, this contrasts with the relative decline of the civil service, which ranks sixth internationally in a measure of public administration. To improve, Romeo argues that the civil service must embrace artificial intelligence (AI). She stated that the effectiveness of public service no longer has to be limited by the bounds of "human bandwidth," an extraordinary claim suggesting that technology can speed up the identification of people at risk of homelessness, although it cannot provide a home by itself. Good administration and adequate resources are interdependent.
Trust in institutions is declining. Reliability and fair outcomes are important, but the public also needs ways to challenge decisions. Learning from the business sector should not mean treating public scrutiny as "frictions" or neglecting the people whom markets fail to serve. Romeo correctly identifies poor incentives, turnover, and inadequate training as issues. However, who reaches the top also matters. A 2025 study by Erzsébet Bukodi and John H Goldthorpe from the University of Oxford, along with Inga Steinberg from the University of Nottingham, points out that access to elite civil service positions remains biased towards people from privileged backgrounds, and progress towards broadening access has regressed over the past 20 years.
The academics tracked the origins of 476 public service leaders between 1945 and 2022. Among the officials who reached the top, the proportion of those from upper professional and managerial families fell from 56% before 1960 to 45% in 1980-99, only to rise again. Those who reached top positions in 2000-22 resemble their pre-1960 predecessors in terms of class origins. The study also highlights how few people at the top have qualifications in STEM (science, technology, engineering, and mathematics) or quantitatively oriented disciplines such as sociology and demography. The latter could help officials better understand the lives affected by the policies they implement.
Class privilege is linked to Whitehall's cult of the generalist: those valued for their intellectual prowess rather than their expertise. Oxford graduates from private schools dominate among senior officials from privileged families, the vast majority of whom have studied humanities, the traditional base for Whitehall generalists. State school entrants from other universities are more likely to have degrees in STEM or social sciences. Better recruitment and promotion could help with the specialised knowledge Romeo desires. Kate Bingham, former chair of the vaccine task force, has warned that too few scientists are being recruited to change Whitehall's skill set. It is time to examine the social selection that determines who reaches the top, as well as to reform the system that shapes officials' behaviour.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →