Sergi Marcén · LA IA JA EDUCA ELS NOSTRES FILLS, PERÒ ELS MESTRES ENCARA APRENEN A GESTIONAR-LA

Investigadors de la UNESCO, el MIT i diverses universitats alerten que la intel·ligència artificial està transformant el desenvolupament cognitiu dels infants més ràpidament del que el sistema educatiu és capaç d’adaptar-se.

La revolució educativa més profunda dels darrers cinquanta anys no ha entrat a les escoles a través d’una reforma curricular ni d’un nou model pedagògic. Ha arribat a través d’una pantalla.
Cada dia, milers de nens i nenes utilitzen eines d’intel·ligència artificial per fer deures, resoldre problemes matemàtics, resumir llibres, escriure redaccions o preparar exàmens. Per a molts alumnes, preguntar a ChatGPT o a altres assistents d’IA és ja tan natural com buscar informació a Google ho era per a la generació anterior.
Tanmateix, mentre els estudiants adopten aquestes tecnologies amb una velocitat sorprenent, els experts alerten que les escoles i els docents no disposen encara de les eines, la formació ni les estratègies necessàries per afrontar una transformació que afecta directament la manera de pensar, aprendre i desenvolupar-se intel·lectualment.
La pregunta ja no és si la intel·ligència artificial canviarà l’educació. La pregunta és si serem capaços de gestionar aquest canvi abans que sigui la tecnologia qui redefineixi què significa aprendre.
Per primera vegada a la història, cada alumne pot disposar d’un tutor personal disponible les vint-i-quatre hores del dia. Un sistema capaç d’adaptar explicacions al seu nivell de comprensió, generar exercicis personalitzats i respondre qualsevol dubte en segons. Però aquesta oportunitat planteja interrogants profunds.
El professor i investigador Bodong Chen, autor de l’estudi Beyond Tools: Generative AI as Epistemic Infrastructure in Education, sosté que la IA ja no és simplement una eina educativa més. Segons Chen, s’està convertint en una «infraestructura epistèmica», és a dir, un sistema que modifica la manera com les persones creen, validen i comparteixen coneixement.
Aquesta transformació afecta especialment els infants, que es troben en una etapa crítica del desenvolupament cognitiu. «Quan una tecnologia participa activament en la construcció del coneixement, també transforma la relació dels estudiants amb l’aprenentatge», adverteix Chen. En altres paraules, la IA no només ajuda a aprendre. També modifica la manera com s’aprèn.
Diversos estudis recents alerten sobre un fenomen conegut com a cognitive offloading: la tendència humana a delegar processos mentals en eines tecnològiques. Les calculadores van reduir la necessitat de fer càlculs mentals. Els GPS van disminuir la nostra orientació espacial. Ara la intel·ligència artificial podria reduir l’esforç necessari per escriure, analitzar, sintetitzar informació o resoldre problemes complexos. El risc és especialment rellevant durant la infància.
Les funcions executives del cervell —relacionades amb l’atenció, la memòria de treball, la planificació i el pensament crític— continuen desenvolupant-se fins ben entrada l’adolescència.
Si aquestes capacitats deixen d’exercitar-se perquè una màquina assumeix part de la feina intel·lectual, alguns investigadors temen que es pugui produir una dependència cognitiva prematura.
L’investigador Michael Gerlich ha observat en diversos estudis que l’ús intensiu d’eines basades en IA pot correlacionar-se amb una menor activació de processos de pensament crític quan els usuaris accepten les respostes generades sense qüestionar-les ni verificar-les. No es tracta que la tecnologia redueixi automàticament la intel·ligència dels estudiants. Es tracta que, utilitzada sense criteri, pot reduir les oportunitats de practicar les habilitats que precisament construeixen aquesta intel·ligència.
Però la preocupació no és només cognitiva. També és democràtica.
Un dels estudis més influents dels darrers anys, Human Trust in AI Search, elaborat pels investigadors Haiwen Li i Sinan Aral del MIT, va demostrar que les persones tendeixen a confiar en les respostes generades per sistemes d’intel·ligència artificial fins i tot quan aquestes contenen errors o referències inexistents.
La recerca mostra que la forma en què la informació és presentada influeix més en la confiança dels usuaris que la seva veracitat real. Això significa que una resposta ben redactada, coherent i convincent pot ser acceptada com a certa encara que sigui incorrecta. Per als adults, aquest fenomen ja és preocupant. Per als infants, encara més.
Si una generació creix assumint que les respostes de la IA són correctes per defecte, la capacitat de contrastar fonts, detectar errors i qüestionar l’autoritat podria veure’s debilitada. Precisament aquestes són les competències que sustenten el pensament crític i la ciutadania democràtica.
I tot això passa mentre els alumnes experimenten amb la IA de manera espontània, els docents es troben davant un repte per al qual gairebé ningú els havia preparat. La major part del professorat actual va completar la seva formació inicial abans de l’aparició de la intel·ligència artificial generativa.
Ni les universitats ni els programes de formació docent contemplaven escenaris en què una màquina pogués redactar assajos, programar aplicacions, generar imatges o respondre preguntes complexes amb un llenguatge aparentment humà.
La UNESCO ha advertit reiteradament sobre aquesta situació. En els seus informes sobre intel·ligència artificial i educació, l’organisme internacional assenyala que molts docents reconeixen no disposar dels coneixements ni dels recursos necessaris per integrar adequadament aquestes tecnologies a l’aula. El resultat és una gran disparitat. Alguns professors prohibeixen la IA i altres la permeten sense orientacions clares. Uns quants intenten convertir-la en una eina pedagògica. Però la realitat és que el sistema educatiu avança molt més lentament que la tecnologia.
Els experts coincideixen que la resposta no és prohibir la IA. Aquesta batalla està perduda abans de començar. La tecnologia continuarà evolucionant i formant part de la vida dels estudiants. La qüestió és una altra: què hem d’ensenyar en un món on una màquina pot proporcionar informació instantània?
Segons diversos investigadors en educació, la resposta passa per reforçar aquelles capacitats que les màquines encara no poden substituir fàcilment: el pensament crític, la creativitat, el judici moral, la capacitat deliberativa i la comprensió profunda dels contextos.
L’estudi Resurrecting Socrates in the Age of AI defensa precisament aquesta idea. Els seus autors proposen recuperar el mètode socràtic com a eina per estimular preguntes, reflexió i argumentació davant la tendència dels estudiants a buscar respostes immediates. L’objectiu no és competir amb la IA. És aprendre a pensar millor amb ella.
La intel·ligència artificial pot convertir-se en el millor aliat educatiu de la història o en el major accelerador de dependència cognitiva que hàgim conegut. La diferència no dependrà dels algoritmes. Dependrà de nosaltres. Dependrà de si formem professors capaços de guiar els estudiants en aquest nou entorn. Dependrà de si les escoles deixen d’avaluar únicament allò que una màquina pot fer millor que una persona.
I dependrà, sobretot, de si som capaços d’ensenyar als nostres fills que la funció més important de la intel·ligència artificial no és donar respostes. És ajudar-nos a formular preguntes millors.
Perquè en una societat on les màquines poden respondre gairebé qualsevol cosa, la veritable intel·ligència continuarà residint en qui sigui capaç de pensar per si mateix

Sergi Marcén
Este artículo ha sido publicado directamente por su autor, un colaborador de confianza de BarcelonaDot.org. Su contenido refleja exclusivamente su perspectiva personal y no ha pasado por el proceso editorial habitual del medio.