Impacto de la inteligencia artificial en matemáticas genera debate global

Un terratrèmol està sacsejant el món de les matemàtiques. La irrupció de la intel·ligència artificial ha provocat una crisi sense precedents en la disciplina, fins al punt que els matemàtics debaten si tenen o no futur i com serà. Però el sisme afecta les societats per complet.

En poc més d'una dècada, la inversió empresarial mundial en IA ha assolit els 1,6 bilions de dòlars, una xifra que multiplica per més de quaranta el cost, actualitzat a dòlars de 2024, del Projecte Manhattan que va desenvolupar la bomba atòmica, estimat en 36.000 milions de dòlars. I es preveu que la despesa mundial en IA arribi a 2,5 bilions de dòlars el 2026. Aquestes xifres mostren que no estem davant d'una innovació tecnològica més, sinó davant d'una transformació que està mobilitzant recursos a una escala extraordinària.

Al llarg de l'any, les capacitats matemàtiques de la IA han avançat de manera espectacular: de poder solucionar uns quants trencaclosques matemàtics fa només sis mesos a resoldre conjectures fonamentals com la regularitat de Navier-Stokes, un dels set problemes del Premi del Mil·lenni. Aquesta trajectòria exponencial planteja una pregunta inquietant: ¿arribarà aviat a la seva fi les matemàtiques com a tradició humana de més de 3.000 anys?

Aquests esdeveniments han desencadenat una allau de debats: llocs web com Proofs and Prompts o el blog de Terrence Tao (una de les figures més destacades de les matemàtiques) fa setmanes que publiquen entrades convidades en què els matemàtics debaten, amb diferents graus d'optimisme, el futur de la seva disciplina en l'era de la IA.

Alguns creuen que, de cara al futur, la professió hauria de donar menys importància a la demostració de teoremes i orientar-se cap a l'assimilació, comunicació i comprensió d'aquestes noves matemàtiques. Tanmateix, altres suggereixen que les IA podrien convertir-se aviat en millors explicadors que els humans; i si són capaços d'aplicar de manera autònoma les matemàtiques que desenvolupen per fer avançar la ciència i l'enginyeria, llavors la comprensió humana ja no serà necessària.

Malgrat la diversitat d'opinions, la majoria dels matemàtics coincideixen en una cosa: els seus interessos i els de les empreses d'IA estan profundament desalineats. Així doncs, la comunitat ha publicat diverses respostes, com la Declaració de Leiden o la Carta Math and AI, signada per 25 medallistes Fields i recolzada per milers de matemàtics.

Però s'està gestant una preocupació encara més profunda: si les IA arriben a ser més capaces que els humans en el treball cognitiu, ¿el que està passant amb les matemàtiques no revestiria una importància insignificant en comparació amb el que això suposa per a la societat?

Abans que els matemàtics, moltes altres professions es van veure profundament transformades per la IA: traductors, programadors, il·lustradors, músics, escriptors… El paral·lelisme amb la Revolució Industrial sol servir com a argument per afirmar que, malgrat les friccions transitòries, a llarg termini sorgiran nous llocs de treball a mesura que els treballadors ascendeixin en la piràmide corporativa.

Però la IA sembla diferent, ja que es tracta d'una tecnologia d'ús general, i les tasques en què els éssers humans conserven un avantatge comparatiu semblen ser cada vegada més escasses.

Sota pressions competitives, és possible que les institucions i empreses que automatitzin la major part de les seves càrregues de treball (inclosos els llocs de més alt nivell) superin i substitueixin aquelles que no ho facin, cosa que provocarà no només altes taxes d'atur, sinó també un progressiu desempoderament humà. Al mateix temps, els avenços en robòtica suggereixen que, a llarg termini, podrien produir-se disrupcions similars en el treball físic.

En un futur així, els éssers humans encara podrien conservar alguns nínxols de l'economia, com en el sector relacional (arts, teràpia, assistència…), on l'aspecte humà és el valor. Però en comparació amb la manufactura, la defensa o l'energia, aquestes professions probablement tindran poca influència material sobre l'ordre polític, ja que no podran paralitzar l'economia ni vetar les decisions dels poderosos. Per tant, en un món en què la IA pugui gestionar fàbriques i lliurar guerres, propostes com la renda bàsica universal poden semblar un acord fràgil, atès que els éssers humans ja no serien actors econòmics necessaris.

En una recent carta oberta a la Royal Society, nombrosos matemàtics van expressar la seva preocupació per les implicacions més àmplies dels esdeveniments actuals en el seu camp: si les IA arribessin a ser superhumanes en matemàtiques, ¿quina capacitat tindrien per realitzar ciberatacs autònoms, desenvolupar agents químics o biològics, manipular psicològicament, controlar drons i armes automatitzades, fer desinformació selectiva i dur a terme vigilància massiva?

Al mateix temps, hem vist antics empleats de grans empreses d'intel·ligència artificial expressar la seva preocupació pel risc d'extinció que planteja aquesta tecnologia, així com líders de la IA que demanen una desacceleració i sol·liciten una exempció de les lleis antimonopoli per permetre la coordinació entre els laboratoris de punta.

Font: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20261009/terremoto-ia-explicado-entenderlo-135166819

Un terremoto está sacudiendo el mundo de las matemáticas. La irrupción de la inteligencia artificial ha provocado una crisis sin precedentes en la disciplina, hasta tal punto que los matemáticos debaten si tienen o no futuro y cómo será. Pero el seísmo afecta a las sociedades por completo.

En poco más de una década, la inversión empresarial mundial en IA ha alcanzado los 1,6 billones de dólares, una cifra que multiplica por más de cuarenta el coste, actualizado a dólares de 2024, del Proyecto Manhattan que desarrolló la bomba atómica, estimado en 36 000 millones de dólares. Y se prevé que el gasto mundial en IA llegue a 2,5 billones de dólares en 2026. Estas cifras muestran que no estamos ante una innovación tecnológica más, sino ante una transformación que está movilizando recursos a una escala extraordinaria.

A lo largo del año, las capacidades matemáticas de la IA han avanzado de forma espectacular: de poder solucionar unos cuantos puzles matemáticos hace solo seis meses a resolver conjeturas fundamentales como la regularidad de Navier-Stokes, uno de los siete problemas del Premio del Milenio. Esta trayectoria exponencial plantea una pregunta inquietante: ¿llegará pronto a su fin las matemáticas como tradición humana de más de 3 000 años?

Estos acontecimientos han desencadenado un aluvión de debates: sitios web como Proofs and Prompts o el blog de Terrence Tao (una de las figuras más destacadas de las matemáticas) llevan semanas publicando entradas invitadas en las que los matemáticos debaten, con distintos grados de optimismo, el futuro de su disciplina en la era de la IA.

Algunos creen que, de cara al futuro, la profesión debería dar menos importancia a la demostración de teoremas y orientarse hacia la asimilación, comunicación y comprensión de esas nuevas matemáticas. Sin embargo, otros sugieren que las IA podrían convertirse pronto en mejores explicadores que los humanos; y si son capaces de aplicar de forma autónoma las matemáticas que desarrollan para hacer avanzar la ciencia y la ingeniería, entonces la comprensión humana ya no será necesaria.

A pesar de la diversidad de opiniones, la mayoría de los matemáticos coinciden en una cosa: sus intereses y los de las empresas de IA están profundamente desalineados. Así pues, la comunidad ha publicado varias respuestas, como la Declaración de Leiden o la Carta Math and AI, firmada por 25 medallistas Fields y respaldada por miles de matemáticos.

Pero se está gestando una preocupación aún más profunda: si las IA llegan a ser más capaces que los humanos en el trabajo cognitivo, ¿lo que está ocurriendo con las matemáticas no revestiría una importancia insignificante en comparación con lo que esto supone para la sociedad?

Antes que los matemáticos, muchas otras profesiones se vieron profundamente transformadas por la IA: traductores, programadores, ilustradores, músicos, escritores… El paralelismo con la Revolución Industrial suele servir como argumento para afirmar que, a pesar de las fricciones transitorias, a largo plazo surgirán nuevos puestos de trabajo a medida que los trabajadores asciendan en la pirámide corporativa.

Pero la IA parece diferente, ya que se trata de una tecnología de uso general, y las tareas en las que los seres humanos conservan una ventaja comparativa parecen ser cada vez más escasas.

Bajo presiones competitivas, es posible que las instituciones y empresas que automaticen la mayor parte de sus cargas de trabajo (incluidos los puestos de mayor nivel) superen y sustituyan a aquellas que no lo hagan, lo que provocará no solo altas tasas de desempleo, sino también un progresivo desempoderamiento humano. Al mismo tiempo, los avances en robótica sugieren que, a largo plazo, podrían producirse disrupciones similares en el trabajo físico.

En un futuro así, los seres humanos aún podrían conservar algunos nichos de la economía, como en el sector relacional (artes, terapia, asistencia…), donde el aspecto humano es el valor. Pero en comparación con la manufactura, la defensa o la energía, esas profesiones probablemente tendrán poca influencia material sobre el orden político, ya que no podrán paralizar la economía ni vetar las decisiones de los poderosos. Por lo tanto, en un mundo en el que la IA pueda gestionar fábricas y librar guerras, propuestas como la renta básica universal pueden parecer un acuerdo frágil, dado que los seres humanos ya no serían actores económicos necesarios.

En una reciente carta abierta a la Royal Society, numerosos matemáticos expresaron su preocupación por las implicaciones más amplias de los eventos actuales en su campo: si las IA llegaran a ser superhumanas en matemáticas, ¿qué capacidad tendrían para realizar ciberataques autónomos, desarrollar agentes químicos o biológicos, manipular psicológicamente, controlar drones y armas automatizadas, hacer desinformación selectiva y llevar a cabo vigilancia masiva?

Al mismo tiempo, hemos visto antiguos empleados de grandes empresas de inteligencia artificial expresar su preocupación por el riesgo de extinción que plantea esa tecnología, así como líderes de la IA que piden una desaceleración y solicitan una exención de las leyes antimonopolio para permitir la coordinación entre los laboratorios de vanguardia.

Fuente: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20261009/terremoto-ia-explicado-entenderlo-135166819

An earthquake is shaking the world of mathematics. The emergence of artificial intelligence has caused an unprecedented crisis in the discipline, to the point where mathematicians are debating whether they have a future and what it will be like. But the tremor affects societies as a whole.

In just over a decade, global corporate investment in AI has reached $1.6 trillion, a figure that is more than forty times the cost, adjusted to 2024 dollars, of the Manhattan Project that developed the atomic bomb, estimated at $36 billion. It is expected that global spending on AI will reach $2.5 trillion by 2026. These figures show that we are not dealing with just another technological innovation, but with a transformation that is mobilising resources on an extraordinary scale.

Throughout the year, the mathematical capabilities of AI have advanced spectacularly: from being able to solve a few mathematical puzzles just six months ago to resolving fundamental conjectures such as the regularity of Navier-Stokes, one of the seven Millennium Prize Problems. This exponential trajectory raises a disturbing question: will mathematics soon come to an end as a human tradition of more than 3,000 years?

These events have triggered a flood of debates: websites like Proofs and Prompts or the blog of Terrence Tao (one of the most prominent figures in mathematics) have been publishing guest posts for weeks in which mathematicians debate, with varying degrees of optimism, the future of their discipline in the age of AI.

Some believe that, looking to the future, the profession should place less emphasis on theorem proving and focus on the assimilation, communication, and understanding of these new mathematics. However, others suggest that AIs could soon become better explainers than humans; and if they are able to autonomously apply the mathematics they develop to advance science and engineering, then human understanding will no longer be necessary.

Despite the diversity of opinions, most mathematicians agree on one thing: their interests and those of AI companies are deeply misaligned. Thus, the community has published several responses, such as the Leiden Declaration or the Math and AI Charter, signed by 25 Fields medallists and supported by thousands of mathematicians.

But an even deeper concern is brewing: if AIs become more capable than humans in cognitive work, wouldn't what is happening with mathematics be of insignificant importance compared to what this means for society?

Before mathematicians, many other professions were profoundly transformed by AI: translators, programmers, illustrators, musicians, writers... The parallel with the Industrial Revolution is often used as an argument to assert that, despite transitional frictions, in the long term new jobs will emerge as workers move up the corporate pyramid.

But AI seems different, as it is a general-purpose technology, and the tasks in which humans retain a comparative advantage seem to be increasingly scarce.

Under competitive pressures, it is possible that institutions and companies that automate most of their workloads (including higher-level positions) will outperform and replace those that do not, leading not only to high unemployment rates but also to a progressive human disempowerment. At the same time, advances in robotics suggest that, in the long term, similar disruptions could occur in physical work.

In such a future, humans might still retain some niches in the economy, such as in the relational sector (arts, therapy, care...), where the human aspect is the value. But compared to manufacturing, defence, or energy, these professions will likely have little material influence on the political order, as they will not be able to paralyse the economy or veto the decisions of the powerful. Therefore, in a world where AI can manage factories and wage wars, proposals such as universal basic income may seem a fragile agreement, given that humans would no longer be necessary economic actors.

In a recent open letter to the Royal Society, numerous mathematicians expressed their concern about the broader implications of current events in their field: if AIs were to become superhuman in mathematics, what capacity would they have to carry out autonomous cyberattacks, develop chemical or biological agents, psychologically manipulate, control drones and automated weapons, conduct selective disinformation, and carry out mass surveillance?

At the same time, we have seen former employees of large artificial intelligence companies express concern about the extinction risk posed by this technology, as well as AI leaders calling for a slowdown and requesting an exemption from antitrust laws to allow coordination among cutting-edge laboratories.

Source: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20261009/terremoto-ia-explicado-entenderlo-135166819