Aumento del uso de IA contrasta con creciente desconfianza pública
Un article recent de MIT Technology Review titulat «People really hate AI, so why can’t they get enough?» aborda una paradoxa que sembla desconcertant: mentre la percepció pública de la intel·ligència artificial empitjora, el seu ús continua creixent. Encara que la gent manifesta preocupació per l'avanç accelerat d'aquesta tecnologia i el seu possible impacte negatiu en la societat, plataformes com ChatGPT, Gemini o Claude són utilitzades amb creixent freqüència. És això hipocresia o una nova forma d'addicció tecnològica?
La realitat és més senzilla: les persones poden valorar una eina i, al mateix temps, desconfiar de qui la fabrica i de les conseqüències del seu ús. Segons Pew Research Center, el 49% dels adults nord-americans ja utilitza algun chatbot i el 24% ho fa diàriament, mentre que un 63% considera que la intel·ligència artificial avança massa de pressa. A Espanya, un estudi de la Universitat de Melbourne i KPMG revela que el 72% dels espanyols accepta la intel·ligència artificial, però el 85% tem les seves possibles conseqüències negatives i el 82% reclama regulació.
L'ús d'una eina no equival a atorgar legitimitat a la indústria que la controla. La intel·ligència artificial ha estat introduïda en cercadors, telèfons, televisors i sistemes operatius sense que ningú la demanés, utilitzant contingut robat i convertint el consum d'energia i aigua dels seus centres de dades en un problema polític i mediambiental. Aquesta situació ha generat un rebuig palpable, especialment entre els joves, que temen que aquesta tecnologia, en lloc de fer-los més productius, acabi devaluant els seus coneixements i precaritzant el seu futur professional.
L'adopció d'una tecnologia no garanteix la seva legitimitat. Aquesta només arribarà si les companyies ofereixen transparència, alternatives, capacitat real d'elecció, protecció de dades i mecanismes per exigir responsabilitats. En cas contrari, podrien acabar construint una indústria profundament impopular que tots acabem odiant.
Un reciente artículo de MIT Technology Review titulado «People really hate AI, so why can’t they get enough?» aborda una paradoja que parece desconcertante: mientras la percepción pública de la inteligencia artificial empeora, su uso sigue creciendo. Aunque la gente manifiesta preocupación por el avance acelerado de esta tecnología y su posible impacto negativo en la sociedad, plataformas como ChatGPT, Gemini o Claude son utilizadas con creciente frecuencia. ¿Es esto hipocresía o una nueva forma de adicción tecnológica?
La realidad es más sencilla: las personas pueden valorar una herramienta y, al mismo tiempo, desconfiar de quienes la fabrican y de las consecuencias de su uso. Según Pew Research Center, el 49% de los adultos estadounidenses ya utiliza algún chatbot y el 24% lo hace diariamente, mientras que un 63% considera que la inteligencia artificial avanza demasiado deprisa. En España, un estudio de la Universidad de Melbourne y KPMG revela que el 72% de los españoles acepta la inteligencia artificial, pero el 85% teme sus posibles consecuencias negativas y el 82% reclama regulación.
El uso de una herramienta no equivale a otorgar legitimidad a la industria que la controla. La inteligencia artificial ha sido introducida en buscadores, teléfonos, televisores y sistemas operativos sin que nadie la pidiera, utilizando contenido robado y convirtiendo el consumo de energía y agua de sus centros de datos en un problema político y medioambiental. Esta situación ha generado un rechazo palpable, especialmente entre los jóvenes, quienes temen que esta tecnología, en lugar de hacerlos más productivos, termine devaluando sus conocimientos y precarizando su futuro profesional.
La adopción de una tecnología no garantiza su legitimidad. Esta solo llegará si las compañías ofrecen transparencia, alternativas, capacidad real de elección, protección de datos y mecanismos para exigir responsabilidades. De lo contrario, podrían terminar construyendo una industria profundamente impopular que todos terminemos odiando.
A recent article in MIT Technology Review titled "People really hate AI, so why can’t they get enough?" addresses a seemingly puzzling paradox: while public perception of artificial intelligence worsens, its use continues to grow. Although people express concern about the rapid advancement of this technology and its potential negative impact on society, platforms like ChatGPT, Gemini, or Claude are being used with increasing frequency. Is this hypocrisy or a new form of technological addiction?
The reality is simpler: people can value a tool while simultaneously distrusting those who manufacture it and the consequences of its use. According to Pew Research Center, 49% of American adults already use some chatbot, and 24% do so daily, while 63% believe that artificial intelligence is advancing too quickly. In Spain, a study by the University of Melbourne and KPMG reveals that 72% of Spaniards accept artificial intelligence, but 85% fear its potential negative consequences, and 82% demand regulation.
The use of a tool does not equate to granting legitimacy to the industry that controls it. Artificial intelligence has been introduced into search engines, phones, televisions, and operating systems without anyone asking for it, using stolen content and turning the energy and water consumption of its data centres into a political and environmental issue. This situation has generated palpable rejection, especially among young people, who fear that this technology, instead of making them more productive, will end up devaluing their knowledge and precarising their professional future.
The adoption of a technology does not guarantee its legitimacy. This will only come if companies offer transparency, alternatives, real choice, data protection, and mechanisms to demand accountability. Otherwise, they could end up building a deeply unpopular industry that we all end up hating.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →