IA revoluciona matemáticas al resolver problemas sin comprensión humana total

La intel·ligència artificial està revolucionant el camp de les matemàtiques en resoldre problemes que els matemàtics humans havien planejat dedicar les seves vides a desentranyar. Quatre joves matemàtics, guardonats per la Reial Societat Matemàtica Espanyola i la Fundació BBVA, expressen el seu desconcert davant aquesta tecnologia que produeix veritats que cap ésser humà comprèn completament. Un d'ells lamenta la pèrdua d'idees que sorgeixen durant el procés de resolució, mentre que un altre es pregunta sobre el valor dels resultats si ningú pot entendre com s'han assolit.

Les matemàtiques han estat el primer territori conquerit per la intel·ligència artificial perquè, a diferència de la medicina o l'economia, les seves respostes poden verificar-se mecànicament. Això permet a les màquines comprovar els seus propis encerts milions de vegades sense la intervenció d'un àrbitre humà. La intel·ligència artificial no només busca respostes ràpidament, sinó que també comença a crear noves eines i conceptes, com ho demostren els 722 manuscrits publicats per OpenAI, dels quals només 162 comptaven inicialment amb una formalització del seu resultat principal.

La ruptura entre descobrir i comprendre no és un fenomen nou. El 1976, Appel i Haken van utilitzar un ordinador per demostrar el teorema dels quatre colors, cosa que va generar un debat sobre si allò constituïa una veritable demostració. El que és nou ara és l'escala i l'aparent autonomia amb què les màquines operen. Eines com Lean poden certificar la correcció d'una prova sense que ningú entengui per què és correcta, separant així veritat i comprensió.

La humanitat ha utilitzat coses sense entendre-les completament, com l'aspirina, que es receptava molt abans de conèixer el seu mecanisme d'acció. No obstant això, que això passi en les matemàtiques, el producte principal de les quals era la comprensió, és una novetat inquietant. Segons Hayek, la civilització descansa en un coneixement que cap individu posseeix completament, però ara una part creixent d'aquest coneixement podria quedar fora de l'abast de la comprensió humana col·lectiva.

Aquests joves matemàtics podrien no estar presenciant el final de la seva professió, sinó una transformació del seu paper. La civilització podria avançar cap a un futur on se sàpiga cada vegada més, però es comprengui cada vegada menys. La intel·ligència artificial no eliminarà el misteri, sinó que el traslladarà de les matemàtiques a la comprensió humana.

Font: https://www.abc.es/economia/inteligencia-artificial-fin-misterio-20261024013419-nt.html

La inteligencia artificial está revolucionando el campo de las matemáticas al resolver problemas que los matemáticos humanos habían planeado dedicar sus vidas a desentrañar. Cuatro jóvenes matemáticos, galardonados por la Real Sociedad Matemática Española y la Fundación BBVA, expresan su desconcierto ante esta tecnología que produce verdades que ningún ser humano comprende completamente. Uno de ellos lamenta la pérdida de ideas que surgen durante el proceso de resolución, mientras que otro se pregunta sobre el valor de los resultados si nadie puede entender cómo se alcanzaron.

Las matemáticas han sido el primer territorio conquistado por la inteligencia artificial debido a que, a diferencia de la medicina o la economía, sus respuestas pueden verificarse mecánicamente. Esto permite a las máquinas comprobar sus propios aciertos millones de veces sin la intervención de un árbitro humano. La inteligencia artificial no solo busca respuestas rápidamente, sino que también comienza a crear nuevas herramientas y conceptos, como lo demuestran los 722 manuscritos publicados por OpenAI, de los cuales solo 162 contaban inicialmente con una formalización de su resultado principal.

La ruptura entre descubrir y comprender no es un fenómeno nuevo. En 1976, Appel y Haken utilizaron un ordenador para demostrar el teorema de los cuatro colores, lo que generó un debate sobre si aquello constituía una verdadera demostración. Lo novedoso ahora es la escala y la aparente autonomía con la que las máquinas operan. Herramientas como Lean pueden certificar la corrección de una prueba sin que nadie entienda por qué es correcta, separando así verdad y comprensión.

La humanidad ha utilizado cosas sin entenderlas completamente, como la aspirina, que se recetaba mucho antes de conocer su mecanismo de acción. Sin embargo, que esto ocurra en las matemáticas, cuyo producto principal era la comprensión, es una novedad inquietante. Según Hayek, la civilización descansa en un conocimiento que ningún individuo posee por completo, pero ahora una parte creciente de ese conocimiento podría quedar fuera del alcance de la comprensión humana colectiva.

Estos jóvenes matemáticos podrían no estar presenciando el fin de su profesión, sino una transformación de su papel. La civilización podría avanzar hacia un futuro donde se sepa cada vez más, pero se comprenda cada vez menos. La inteligencia artificial no eliminará el misterio, sino que lo trasladará de las matemáticas a la comprensión humana.

Fuente: https://www.abc.es/economia/inteligencia-artificial-fin-misterio-20261024013419-nt.html

Artificial intelligence is revolutionising the field of mathematics by solving problems that human mathematicians had planned to dedicate their lives to unravel. Four young mathematicians, awarded by the Royal Spanish Mathematical Society and the BBVA Foundation, express their bewilderment at this technology that produces truths that no human being fully understands. One of them laments the loss of ideas that arise during the solving process, while another questions the value of the results if no one can understand how they were achieved.

Mathematics has been the first territory conquered by artificial intelligence because, unlike medicine or economics, its answers can be mechanically verified. This allows machines to check their own successes millions of times without the intervention of a human arbiter. Artificial intelligence not only seeks answers quickly but also begins to create new tools and concepts, as demonstrated by the 722 manuscripts published by OpenAI, of which only 162 initially had a formalisation of their main result.

The break between discovery and understanding is not a new phenomenon. In 1976, Appel and Haken used a computer to prove the four-colour theorem, which sparked a debate about whether that constituted a true proof. What is novel now is the scale and apparent autonomy with which machines operate. Tools like Lean can certify the correctness of a proof without anyone understanding why it is correct, thus separating truth and understanding.

Humanity has used things without fully understanding them, like aspirin, which was prescribed long before its mechanism of action was known. However, for this to happen in mathematics, whose main product was understanding, is a disquieting novelty. According to Hayek, civilisation rests on knowledge that no individual possesses completely, but now an increasing part of that knowledge could be beyond the reach of collective human understanding.

These young mathematicians might not be witnessing the end of their profession, but a transformation of their role. Civilisation could be moving towards a future where more is known, but less is understood. Artificial intelligence will not eliminate mystery, but will shift it from mathematics to human understanding.

Source: https://www.abc.es/economia/inteligencia-artificial-fin-misterio-20261024013419-nt.html