Colapso en la bolsa surcoreana tras estallido de burbuja de IA
La bombolla de la intel·ligència artificial (IA) ha esclatat, revelant una realitat que molts inversors no esperaven. En un paral·lelisme històric, l'economista anglès Michael Roberts ha comparat la situació actual amb la febre ferroviària del segle XIX a Anglaterra, on la promesa de guanys extraordinaris va portar a una bombolla que finalment va col·lapsar. El 15 d'octubre, l'índex KOSPI de Corea del Sud es va desplomar un 7,57% en una sola sessió, la qual cosa representa una pèrdua d'aproximadament 900.000 milions de dòlars a la borsa sud-coreana.
El detonant d'aquesta caiguda no va ser la manca de demanda, sinó la competència ferotge en la producció de xips. L'empresa xinesa CXMT va anunciar una nova tecnologia de memòries DRAM que amenaça amb abaratir dràsticament els xips, elevant la seva quota de mercat del 4% al 10% en un sol any. Aquesta innovació ha portat a una pèrdua de valor borsari per a CXMT, ja que la competència a la Xina ha intensificat la pressió sobre els marges de benefici.
La situació posa de manifest una contradicció fonamental en el capitalisme: les innovacions que inicialment generen guanys extraordinaris acaben per destruir-los quan la competència les fa accessibles per a tothom. Aquest fenomen s'observa clarament en el sector de la intel·ligència artificial, on les empreses xineses han adoptat models oberts i gratuïts, mentre que als Estats Units, l'enfocament se centra en les expectatives de beneficis futurs.
El xoc entre aquests dos models de capitalisme, un basat en la producció i l'altre en l'especulació, està redefinint el panorama econòmic global. Mentre que les empreses xineses se centren en abaratir la producció i expandir la seva capacitat, les nord-americanes busquen convèncer els inversors que els guanys futurs justificaran les valoracions actuals. No obstant això, com adverteix l'analista Saad Zaidi, produir una revolució tecnològica i apropiar-se dels seus beneficis són dues coses molt diferents.
En última instància, quan aquesta bombolla de la IA acabi de desinflar-se, quedarà per veure què quedarà a cada costat del Pacífic: les fàbriques o els fullets d'emissió.
La burbuja de la inteligencia artificial (IA) ha estallado, revelando una realidad que muchos inversores no esperaban. En un paralelismo histórico, el economista inglés Michael Roberts ha comparado la situación actual con la fiebre ferroviaria del siglo XIX en Inglaterra, donde la promesa de ganancias extraordinarias llevó a una burbuja que finalmente colapsó. El 15 de octubre, el índice KOSPI de Corea del Sur se desplomó un 7,57% en una sola sesión, lo que representa una pérdida de aproximadamente 900.000 millones de dólares en la bolsa surcoreana.
El detonante de esta caída no fue la falta de demanda, sino la competencia feroz en la producción de chips. La empresa china CXMT anunció una nueva tecnología de memorias DRAM que amenaza con abaratar drásticamente los chips, elevando su cuota de mercado del 4% al 10% en un solo año. Esta innovación ha llevado a una pérdida de valor bursátil para CXMT, ya que la competencia en China ha intensificado la presión sobre los márgenes de beneficio.
La situación pone de manifiesto una contradicción fundamental en el capitalismo: las innovaciones que inicialmente generan ganancias extraordinarias terminan por destruirlas cuando la competencia las hace accesibles para todos. Este fenómeno se observa claramente en el sector de la inteligencia artificial, donde las empresas chinas han adoptado modelos abiertos y gratuitos, mientras que en Estados Unidos, el enfoque se centra en las expectativas de beneficios futuros.
El choque entre estos dos modelos de capitalismo, uno basado en la producción y el otro en la especulación, está redefiniendo el panorama económico global. Mientras que las empresas chinas se centran en abaratar la producción y expandir su capacidad, las estadounidenses buscan convencer a los inversores de que las ganancias futuras justificarán las valoraciones actuales. Sin embargo, como advierte el analista Saad Zaidi, producir una revolución tecnológica y apropiarse de sus beneficios son dos cosas muy distintas.
En última instancia, cuando esta burbuja de la IA termine de desinflarse, quedará por ver qué quedará a cada lado del Pacífico: las fábricas o los folletos de emisión.
The artificial intelligence (AI) bubble has burst, revealing a reality that many investors did not expect. In a historical parallel, English economist Michael Roberts has compared the current situation to the railway mania of the 19th century in England, where the promise of extraordinary profits led to a bubble that eventually collapsed. On October 15, South Korea's KOSPI index plummeted by 7.57% in a single session, representing a loss of approximately 900 billion dollars in the South Korean stock market.
The trigger for this decline was not a lack of demand, but fierce competition in chip production. Chinese company CXMT announced a new DRAM memory technology that threatens to drastically reduce chip prices, raising its market share from 4% to 10% in just one year. This innovation has led to a loss of stock market value for CXMT, as competition in China has intensified pressure on profit margins.
The situation highlights a fundamental contradiction in capitalism: innovations that initially generate extraordinary profits end up destroying them when competition makes them accessible to everyone. This phenomenon is clearly observed in the artificial intelligence sector, where Chinese companies have adopted open and free models, while in the United States, the focus is on expectations of future profits.
The clash between these two models of capitalism, one based on production and the other on speculation, is redefining the global economic landscape. While Chinese companies focus on reducing production costs and expanding their capacity, American companies seek to convince investors that future profits will justify current valuations. However, as analyst Saad Zaidi warns, producing a technological revolution and reaping its benefits are two very different things.
Ultimately, when this AI bubble finishes deflating, it remains to be seen what will be left on each side of the Pacific: the factories or the prospectuses.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →