Juan Luis Arsuaga advierte sobre conflictos económicos por impacto de la IA
L'antropòleg Juan Luis Arsuaga ha expressat la seva preocupació respecte a l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el model econòmic actual. Segons Arsuaga, "tant de bo aquesta vegada no passi, però no hi ha precedents d'un canvi de model econòmic que no produeixi conflictes". Aquesta reflexió sorgeix de la seva anàlisi històrica, ja que, encara que no és economista, Arsuaga es basa en la història per preveure possibles conseqüències.
El problema, segons Arsuaga, comença quan l'estructura econòmica canvia i part del treball humà deixa de ser necessari, més que quan una màquina aprèn a realitzar una tasca. Això planteja interrogants sobre el destí de qui deixa de ser necessari i qui es beneficia d'aquests canvis.
Un exemple històric és el període entre 1780 i 1840 a Gran Bretanya, on la producció per treballador va créixer un 46 %, però el salari real només un 12 %, segons estimacions de Nicholas Crafts i Knick Harley. Aquest fenomen va ser estudiat per l'historiador econòmic Robert Allen, qui el va denominar la "pausa d'Engels". Durant aquest temps, la taxa de benefici dels empresaris es va duplicar mentre els sous amb prou feines van créixer, i no va ser fins a mitjans del segle XIX que els salaris van assolir la productivitat.
El conflicte laboral dels ludites el 1811 és un altre exemple de resistència al canvi tecnològic. Els teixidors de mitges de Nottinghamshire van intentar negociar millors salaris i condicions, però en fracassar, van recórrer a destruir maquinària. Aquest moviment no era una oposició a la tecnologia en si, sinó a l'ús de màquines que retallaven salaris i produïen productes de menor qualitat.
En el context actual, l'Organització Internacional del Treball i l'institut polonès NASK estimen que per al 2025, un de cada quatre llocs de treball al món estarà en ocupacions exposades a la IA generativa, xifra que puja al 34 % als països de renda alta. No obstant això, la transformació dels llocs de treball és més probable que la seva substitució.
El FMI, per la seva banda, va calcular que gairebé el 40 % de l'ocupació mundial està exposada a la IA, i en les economies avançades, al voltant del 60 %. En aquestes economies, la meitat dels llocs de treball exposats podria beneficiar-se, mentre que l'altra meitat podria enfrontar menys demanda i salaris més baixos.
A Espanya, Funcas va estimar que la IA podria destruir entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de treball entre 2025 i 2035, encara que també es crearien nous llocs de treball lligats a la IA, resultant en una pèrdua neta d'uns 400.000 llocs de treball en l'escenari central.
Per ara, les dades no mostren una destrucció significativa de llocs de treball. Segons l'Observatori Trimestral del Mercat de Treball de Fedea i BBVA Research, l'ocupació en ocupacions exposades a la IA ha crescut des de 2022. No obstant això, els efectes no són automàtics ni homogenis, i els més exposats són els treballadors joves i els titulats.
Una anàlisi de la Comissió Europea va revelar que el 41 % dels treballadors que usen IA temen ser desplaçats, i aquesta por és més gran entre aquells amb menor formació.
El antropólogo Juan Luis Arsuaga ha expresado su preocupación respecto al impacto de la inteligencia artificial (IA) en el modelo económico actual. Según Arsuaga, «ojalá esta vez no ocurra, pero no hay precedentes de un cambio de modelo económico que no produzca conflictos». Esta reflexión surge de su análisis histórico, ya que, aunque no es economista, Arsuaga se basa en la historia para prever posibles consecuencias.
El problema, según Arsuaga, comienza cuando la estructura económica cambia y parte del trabajo humano deja de ser necesario, más que cuando una máquina aprende a realizar una tarea. Esto plantea interrogantes sobre el destino de quienes dejan de ser necesarios y quiénes se benefician de estos cambios.
Un ejemplo histórico es el periodo entre 1780 y 1840 en Gran Bretaña, donde la producción por trabajador creció un 46 %, pero el salario real solo un 12 %, según estimaciones de Nicholas Crafts y Knick Harley. Este fenómeno fue estudiado por el historiador económico Robert Allen, quien lo denominó la «pausa de Engels». Durante este tiempo, la tasa de beneficio de los empresarios se duplicó mientras los sueldos apenas crecieron, y no fue hasta mediados del siglo XIX que los salarios alcanzaron la productividad.
El conflicto laboral de los luditas en 1811 es otro ejemplo de resistencia al cambio tecnológico. Los tejedores de medias de Nottinghamshire intentaron negociar mejores salarios y condiciones, pero al fracasar, recurrieron a destruir maquinaria. Este movimiento no era una oposición a la tecnología en sí, sino al uso de máquinas que recortaban salarios y producían productos de menor calidad.
En el contexto actual, la Organización Internacional del Trabajo y el instituto polaco NASK estiman que para 2025, uno de cada cuatro empleos en el mundo estará en ocupaciones expuestas a la IA generativa, cifra que sube al 34 % en los países de renta alta. Sin embargo, la transformación de los empleos es más probable que su sustitución.
El FMI, por su parte, calculó que casi el 40 % del empleo mundial está expuesto a la IA, y en las economías avanzadas, alrededor del 60 %. En estas economías, la mitad de los empleos expuestos podría beneficiarse, mientras que la otra mitad podría enfrentar menos demanda y salarios más bajos.
En España, Funcas estimó que la IA podría destruir entre 1,7 y 2,3 millones de empleos entre 2025 y 2035, aunque también se crearían nuevos empleos ligados a la IA, resultando en una pérdida neta de unos 400.000 empleos en el escenario central.
Por ahora, los datos no muestran una destrucción significativa de empleos. Según el Observatorio Trimestral del Mercado de Trabajo de Fedea y BBVA Research, el empleo en ocupaciones expuestas a la IA ha crecido desde 2022. No obstante, los efectos no son automáticos ni homogéneos, y los más expuestos son los trabajadores jóvenes y los titulados.
Un análisis de la Comisión Europea reveló que el 41 % de los trabajadores que usan IA teme ser desplazado, y este temor es mayor entre aquellos con menor formación.
The anthropologist Juan Luis Arsuaga has expressed his concern about the impact of artificial intelligence (AI) on the current economic model. According to Arsuaga, "hopefully this time it won't happen, but there are no precedents for a change in the economic model that doesn't produce conflicts." This reflection arises from his historical analysis, as although he is not an economist, Arsuaga relies on history to foresee possible consequences.
The problem, according to Arsuaga, begins when the economic structure changes and part of human labour becomes unnecessary, rather than when a machine learns to perform a task. This raises questions about the fate of those who become unnecessary and who benefits from these changes.
A historical example is the period between 1780 and 1840 in Great Britain, where production per worker grew by 46%, but real wages only by 12%, according to estimates by Nicholas Crafts and Knick Harley. This phenomenon was studied by the economic historian Robert Allen, who called it the "Engels' pause." During this time, the profit rate of entrepreneurs doubled while wages barely grew, and it was not until the mid-19th century that wages caught up with productivity.
The labour conflict of the Luddites in 1811 is another example of resistance to technological change. The stocking weavers of Nottinghamshire tried to negotiate better wages and conditions, but upon failing, resorted to destroying machinery. This movement was not an opposition to technology itself, but to the use of machines that cut wages and produced lower quality products.
In the current context, the International Labour Organization and the Polish institute NASK estimate that by 2025, one in four jobs worldwide will be in occupations exposed to generative AI, a figure that rises to 34% in high-income countries. However, the transformation of jobs is more likely than their replacement.
The IMF, for its part, calculated that almost 40% of global employment is exposed to AI, and in advanced economies, around 60%. In these economies, half of the exposed jobs could benefit, while the other half could face less demand and lower wages.
In Spain, Funcas estimated that AI could destroy between 1.7 and 2.3 million jobs between 2025 and 2035, although new jobs related to AI would also be created, resulting in a net loss of about 400,000 jobs in the central scenario.
For now, the data does not show significant job destruction. According to the Quarterly Labour Market Observatory of Fedea and BBVA Research, employment in occupations exposed to AI has grown since 2022. However, the effects are not automatic or homogeneous, and the most exposed are young workers and graduates.
An analysis by the European Commission revealed that 41% of workers using AI fear being displaced, and this fear is greater among those with less education.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →