Editoriales y premios literarios enfrentan el uso de IA en la creación de obras
La indústria editorial es troba en un moment crucial en afrontar el desafiament de la intel·ligència artificial (IA) en la creació de contingut. Fins fa poc, el debat se centrava en l'ús d'IA per a la creació de portades, textos de contraportada, traduccions i audiollibres. No obstant això, el focus ha canviat cap a l'autoria mateixa de les obres, impulsat per casos recents de detecció de textos generats per IA mitjançant el programari Pangram.
Un exemple destacat és la desqualificació de la novel·la C’était ça ou mourir del canadenc Thélyson Orélien del prestigiós premi Goncourt, a causa de l'ús d'IA. Així mateix, l'obra Donde el agua trabaja de David Silva Rojas, guanyadora del primer premi de Narrativa Internacional Almadia-Ventosa Arrufat, està sota investigació per un suposat ús del 99% d'IA en la seva creació, cosa que l'autor nega.
L'editorial francesa Gallimard ha anunciat que sotmetrà totes les seves obres al programari Pangram per detectar la intervenció d'IA. Mentrestant, agències literàries com Indent i Casanovas & Lynch estan prenent mesures per garantir la transparència entre autors i agents sobre l'ús d'IA. Indent, per exemple, està considerant incloure clàusules en els contractes perquè els autors declarin si les seves obres han estat creades amb IA.
Des de la perspectiva de les editorials, com Siruela, es reconeix que estem en un punt incipient on les regles poden canviar ràpidament a causa de l'avanç tecnològic. Ofelia Grande de Siruela suggereix que la pregunta clau podria ser quin percentatge d'IA és admissible en una obra.
El debat també ha arribat als premis literaris, on alguns, com el premi de Narrativa Breu Almadia-Ventosa Arrufat, ja exclouen obres generades amb IA. Des de Barcelona, un gran conglomerat editorial ha implementat clàusules en les bases dels seus premis literaris per assegurar que les obres presentades no han estat creades per IA, utilitzant programari per detectar la intervenció d'aquesta tecnologia.
La industria editorial se encuentra en un momento crucial al enfrentar el desafío de la inteligencia artificial (IA) en la creación de contenido. Hasta hace poco, el debate se centraba en el uso de IA para la creación de portadas, textos de contraportada, traducciones y audiolibros. Sin embargo, el foco ha cambiado hacia la autoría misma de las obras, impulsado por casos recientes de detección de textos generados por IA mediante el software Pangram.
Un ejemplo destacado es la descalificación de la novela C’était ça ou mourir del canadiense Thélyson Orélien del prestigioso premio Goncourt, debido al uso de IA. Asimismo, la obra Donde el agua trabaja de David Silva Rojas, ganadora del primer premio de Narrativa Internacional Almadia-Ventosa Arrufat, está bajo investigación por un supuesto uso del 99% de IA en su creación, algo que el autor niega.
La editorial francesa Gallimard ha anunciado que someterá todas sus obras al software Pangram para detectar la intervención de IA. Mientras tanto, agencias literarias como Indent y Casanovas & Lynch están tomando medidas para garantizar la transparencia entre autores y agentes sobre el uso de IA. Indent, por ejemplo, está considerando incluir cláusulas en los contratos para que los autores declaren si sus obras han sido creadas con IA.
Desde la perspectiva de las editoriales, como Siruela, se reconoce que estamos en un punto incipiente donde las reglas pueden cambiar rápidamente debido al avance tecnológico. Ofelia Grande de Siruela sugiere que la pregunta clave podría ser qué porcentaje de IA es admisible en una obra.
El debate también ha llegado a los premios literarios, donde algunos, como el premio de Narrativa Breve Almadia-Ventosa Arrufat, ya excluyen obras generadas con IA. Desde Barcelona, un gran conglomerado editorial ha implementado cláusulas en las bases de sus premios literarios para asegurar que las obras presentadas no han sido creadas por IA, utilizando software para detectar la intervención de esta tecnología.
The publishing industry finds itself at a crucial moment as it faces the challenge of artificial intelligence (AI) in content creation. Until recently, the debate focused on the use of AI for creating covers, back cover texts, translations, and audiobooks. However, the focus has shifted towards the authorship of the works themselves, driven by recent cases of AI-generated texts being detected through the Pangram software.
A notable example is the disqualification of the novel C’était ça ou mourir by Canadian Thélyson Orélien from the prestigious Goncourt prize due to the use of AI. Similarly, the work Donde el agua trabaja by David Silva Rojas, winner of the first Almadia-Ventosa Arrufat International Narrative Award, is under investigation for an alleged 99% use of AI in its creation, something the author denies.
The French publisher Gallimard has announced that it will subject all its works to the Pangram software to detect AI intervention. Meanwhile, literary agencies such as Indent and Casanovas & Lynch are taking steps to ensure transparency between authors and agents regarding the use of AI. Indent, for instance, is considering including clauses in contracts for authors to declare if their works have been created with AI.
From the perspective of publishers like Siruela, it is acknowledged that we are at an early stage where the rules can change rapidly due to technological advancement. Ofelia Grande de Siruela suggests that the key question might be what percentage of AI is admissible in a work.
The debate has also reached literary awards, where some, like the Almadia-Ventosa Arrufat Short Narrative Award, already exclude works generated with AI. From Barcelona, a large publishing conglomerate has implemented clauses in the rules of its literary awards to ensure that the submitted works have not been created by AI, using software to detect the intervention of this technology.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →