IA podría eliminar 400.000 empleos en España en la próxima década, según estudio
La Intel·ligència Artificial (IA) està generant una creixent incertesa en el mercat laboral. Un recent estudi ha elevat a 400.000 el nombre de llocs de treball que podrien desaparèixer a Espanya en la pròxima dècada a causa de l'automatització i la implementació de tecnologies avançades. Aquesta situació planteja una pregunta crítica: qui pagarà els impostos necessaris per finançar l'estat del benestar amb un nombre reduït de nòmines?
La IA té múltiples aplicacions en la indústria, com la gestió de la producció en fàbriques, l'optimització de jornades laborals per a tècnics que revisen maquinària, i la predicció de fallades en artefactes industrials per realitzar reparacions preventives. En aquests casos, la IA no substitueix el treballador, sinó que complementa les seves funcions. No obstant això, no sempre és així.
L'estudi de Funcas calcula que en els pròxims deu anys es perdran aquests 400.000 llocs de treball. Si es compleixen els pitjors pronòstics, la recaptació fiscal de l'Estat podria veure's seriosament afectada.
Una possible solució seria que les empreses de IA contribueixin més significativament a la recaptació fiscal. No obstant això, això requeriria una harmonització fiscal a nivell, almenys, europeu per ser efectiva.
La Inteligencia Artificial (IA) está generando una creciente incertidumbre en el mercado laboral. Un reciente estudio ha elevado a 400.000 el número de empleos que podrían desaparecer en España en la próxima década debido a la automatización y la implementación de tecnologías avanzadas. Esta situación plantea una pregunta crítica: ¿quién pagará los impuestos necesarios para financiar el estado de bienestar con un número reducido de nóminas?
La IA tiene múltiples aplicaciones en la industria, como la gestión de la producción en fábricas, la optimización de jornadas laborales para técnicos que revisan maquinaria, y la predicción de fallos en artefactos industriales para realizar reparaciones preventivas. En estos casos, la IA no sustituye al trabajador, sino que complementa sus funciones. Sin embargo, no siempre es así.
El estudio de Funcas calcula que en los próximos diez años se perderán esos 400.000 puestos de trabajo. Si se cumplen los peores pronósticos, la recaudación fiscal del Estado podría verse seriamente afectada.
Una posible solución sería que las empresas de IA contribuyan más significativamente a la recaudación fiscal. No obstante, esto requeriría una armonización fiscal a nivel, al menos, europeo para ser efectiva.
Artificial Intelligence (AI) is generating growing uncertainty in the labour market. A recent study has raised to 400,000 the number of jobs that could disappear in Spain in the next decade due to automation and the implementation of advanced technologies. This situation poses a critical question: who will pay the necessary taxes to finance the welfare state with a reduced number of payrolls?
AI has multiple applications in the industry, such as managing production in factories, optimising working hours for technicians who inspect machinery, and predicting failures in industrial devices to carry out preventive repairs. In these cases, AI does not replace the worker but complements their functions. However, this is not always the case.
The study by Funcas estimates that in the next ten years, those 400,000 jobs will be lost. If the worst forecasts come true, the state's tax revenue could be seriously affected.
One possible solution would be for AI companies to contribute more significantly to tax revenue. However, this would require tax harmonisation at least at the European level to be effective.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →