IA transforma la campaña electoral del 29-N con nuevas herramientas y desafíos
La intel·ligència artificial (IA) ha irromput amb força en la campanya electoral del 29 de novembre, transformant la manera en què els partits polítics afinen els seus missatges i com els agitadors creen bulos a un cost gairebé nul. Les salvaguardes tecnològiques i la regulació europea, però, arriben tard a aquesta cita electoral crucial.
Un estudi recent de Ferran Lalueza i Cristina Aced de la UOC, juntament amb Víctor Gil de Science4Insights, revela que eines com Grok i ChatGPT ja recomanen partits polítics en un 40,6% i 14,3% de les consultes, respectivament. Aquest fenomen subratlla l'impacte de la IA en l'àmbit polític, una cosa impensable en les eleccions de 2023, que probablement van ser les últimes sense la influència d'aquestes tecnologies.
Segons Javier Abrego, creador de TweetElecciones, la IA generativa ha evolucionat des del seu ús per a memes i imatges satíriques el 2023 fins a la creació de vídeos i veus sintètiques de qualitat gairebé professional. Avui dia, no només els actors anònims, sinó també els partits polítics, utilitzen aquestes eines en la seva comunicació oficial, tot sota un nou marc legal que inclou el Reglament europeu de IA i el de publicitat política.
L'ús legítim de la IA en campanyes inclou la traducció de mítings, subtitulació, accessibilitat de continguts, anàlisi de dades i redacció d'esborranys. No obstant això, posar paraules o actes falsos en boca de persones reals creua una línia ètica, fins i tot si es presenta com a humor.
César Calderón, de la consultora Redlines, adverteix que la veritable revolució està en la demoscòpia, l'escolta social i el testatge de missatges. Ara, informes d'anàlisi de sentiment que abans portaven una setmana es completen en un matí, canviant el coll d'ampolla de la producció a la decisió.
La microsegmentació, limitada per la legislació, ha portat els partits a desplaçar la persuasió cap a canals més opacs, com els perfils orgànics i els influencers. Alguns partits ja han utilitzat contingut sintètic en les seves campanyes, com el PP, que va difondre un vídeo satíric amb veus i imatges generades de figures polítiques conegudes.
L'industrialització del bulo és un altre fenomen preocupant. Vídeos que abans requerien un equip tècnic ara es produeixen en qüestió d'hores amb eines accessibles. VerificaRTVE ha detectat continguts generats amb IA per sembrar dubtes sobre el vot per correu, una estratègia que mai abans s'havia vist difosa d'aquesta manera.
La inteligencia artificial (IA) ha irrumpido con fuerza en la campaña electoral del 29 de noviembre, transformando la manera en que los partidos políticos afinan sus mensajes y cómo los agitadores crean bulos a un coste casi nulo. Las salvaguardas tecnológicas y la regulación europea, sin embargo, llegan tarde a esta cita electoral crucial.
Un estudio reciente de Ferran Lalueza y Cristina Aced de la UOC, junto a Víctor Gil de Science4Insights, revela que herramientas como Grok y ChatGPT ya recomiendan partidos políticos en un 40,6% y 14,3% de las consultas, respectivamente. Este fenómeno subraya el impacto de la IA en el ámbito político, algo impensable en las elecciones de 2023, que probablemente fueron las últimas sin la influencia de estas tecnologías.
Según Javier Abrego, creador de TweetElecciones, la IA generativa ha evolucionado desde su uso para memes e imágenes satíricas en 2023 hasta la creación de vídeos y voces sintéticas de calidad casi profesional. Hoy en día, no solo los actores anónimos, sino también los partidos políticos, utilizan estas herramientas en su comunicación oficial, todo bajo un nuevo marco legal que incluye el Reglamento europeo de IA y el de publicidad política.
El uso legítimo de la IA en campañas incluye la traducción de mítines, subtitulación, accesibilidad de contenidos, análisis de datos y redacción de borradores. Sin embargo, poner palabras o actos falsos en boca de personas reales cruza una línea ética, incluso si se presenta como humor.
César Calderón, de la consultora Redlines, advierte que la verdadera revolución está en la demoscopia, la escucha social y el testeo de mensajes. Ahora, informes de análisis de sentimiento que antes llevaban una semana se completan en una mañana, cambiando el cuello de botella de la producción a la decisión.
La microsegmentación, limitada por la legislación, ha llevado a los partidos a desplazar la persuasión hacia canales más opacos, como los perfiles orgánicos y los influencers. Algunos partidos ya han utilizado contenido sintético en sus campañas, como el PP, que difundió un vídeo satírico con voces e imágenes generadas de figuras políticas conocidas.
La industrialización del bulo es otro fenómeno preocupante. Vídeos que antes requerían un equipo técnico ahora se producen en cuestión de horas con herramientas accesibles. VerificaRTVE ha detectado contenidos generados con IA para sembrar dudas sobre el voto por correo, una estrategia que nunca antes se había visto difundida de esta manera.
Artificial intelligence (AI) has forcefully burst into the 29th November electoral campaign, transforming the way political parties refine their messages and how agitators create hoaxes at almost no cost. Technological safeguards and European regulation, however, arrive late to this crucial electoral appointment.
A recent study by Ferran Lalueza and Cristina Aced from the UOC, along with Víctor Gil from Science4Insights, reveals that tools like Grok and ChatGPT already recommend political parties in 40.6% and 14.3% of queries, respectively. This phenomenon highlights the impact of AI in the political realm, something unthinkable in the 2023 elections, which were likely the last without the influence of these technologies.
According to Javier Abrego, creator of TweetElecciones, generative AI has evolved from its use for memes and satirical images in 2023 to the creation of videos and synthetic voices of almost professional quality. Nowadays, not only anonymous actors but also political parties use these tools in their official communication, all under a new legal framework that includes the European AI Regulation and the political advertising regulation.
The legitimate use of AI in campaigns includes the translation of rallies, subtitling, content accessibility, data analysis, and drafting. However, putting false words or actions in the mouths of real people crosses an ethical line, even if presented as humour.
César Calderón, from the consultancy Redlines, warns that the real revolution is in polling, social listening, and message testing. Now, sentiment analysis reports that used to take a week are completed in a morning, shifting the bottleneck from production to decision-making.
Micro-segmentation, limited by legislation, has led parties to shift persuasion towards more opaque channels, such as organic profiles and influencers. Some parties have already used synthetic content in their campaigns, like the PP, which disseminated a satirical video with generated voices and images of well-known political figures.
The industrialisation of hoaxes is another worrying phenomenon. Videos that previously required a technical team are now produced in a matter of hours with accessible tools. VerificaRTVE has detected AI-generated content to sow doubts about postal voting, a strategy never before seen disseminated in this way.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →