“Del Chat al Ágora”, el Cercle BarcelonaDOT, cara a cara en la Diada de las TIC de Catalunya 2026
Crec de debò que és interessantíssim, per no dir imprescindible, assistir el dimecres 18 i el dijous 19 de novembre a la Diada de les TIC de Catalunya 2026, organitzada per GRAUSTIC al World Trade Center de Barcelona.
Perquè a més de tot el que aprendrem —d'escoltar a aquells que estan treballant avui en intel·ligència artificial, empresa, educació, salut, energia, comunicació o computació quàntica; de descobrir projectes que potser desconeixem i, sobretot, de confrontar idees sobre cap a on ens està portant aquesta transformació tecnològica—, la Diada ens ofereix quelcom igualment valuós: l'ocasió perfecta per al networking de veritat, el de tota la vida. El de trobar-nos sense una pantalla pel mig, estrènyer-nos la mà, prendre un cafè, continuar una conversa després d'una taula, descobrir que aquella persona a la qual portem mesos llegint pensa encara coses més interessants quan parla... i posar-li, finalment, una veu, una mirada i un rostre a qui fins ara només coneixíem per la pantalla. Això no ho substitueix cap xat.
I tot això al World Trade Center de Barcelona davant del nostre Mare Nostrum, que no és només el paisatge de Barcelona, sinó part de la seva història i de la seva manera d'entendre el món. Per ell van arribar comerç, coneixement, cultures i idees; i potser per això Barcelona conserva aquesta vocació tan seva d'obrir-se, emprendre i mirar sempre una mica més enllà.
I de mirar més enllà va precisament aquesta Diada.
Tecnologia amb propòsit
Així, amb aquestes tres paraules, GRAUSTIC obre i dóna sentit a tota la Diada: «Tecnologia amb propòsit».
I m'agrada especialment la paraula propòsit. Perquè la qüestió ja no és meravellar-nos davant de tot el que la tecnologia —i especialment la intel·ligència artificial— és capaç de fer. La veritable qüestió és decidir per a què volem utilitzar-la, al servei de qui i cap a on volem que ens porti.
D'aquí neix també el gran repte que planteja aquesta edició: la responsabilitat digital.
El concepte que l'acompanya ho expressa amb un magnífic joc de paraules: «En l'era de l'omnipresèncIA». La intel·ligència artificial ja està pràcticament a tot arreu. Ara toca parlar de responsabilitat, de límits i d'oportunitats; del que podem fer, però també del que volem fer.
I, en el fons, parlar de tecnologia per acabar parlant de nosaltres mateixos.
Això és el que GRAUSTIC ha intentat reunir durant aquests dos dies: mirades molt diferents sobre una mateixa transformació.
Dos dies per fer-se preguntes
No reproduiré aquí les 27 taules del programa. Seria convertir aquest article en una agenda i, per això, al final trobareu l'enllaç al programa complet.
Però n'hi ha prou de recórrer-lo per sobre per comprendre la dimensió del que es proposa.
Es parlarà de l'entrada de la IA a les empreses i de qui transformarà realment els negocis; de centres de dades i de la gran quantitat d'energia que exigirà aquesta revolució; de robòtica, salut, ciberseguretat i administració pública.
Però també d'assumptes que van bastant més enllà de la tecnologia.
Què està passant amb els nostres adolescents? Com educarem quan la IA sembla saber-ho tot? Què seguirà fent-nos humans? Qui governarà la intel·ligència artificial? Pot ajudar-nos la tecnologia a resoldre el problema de l'habitatge? Fins on volem arribar amb el transhumanisme i el genoma humà?
I hi haurà també una qüestió que a aquells que vivim del periodisme ens toca molt de prop: com mantenir la confiança quan la intel·ligència artificial també escriu, resumeix, interpreta i construeix relats.
El dijous la mirada continuarà allunyant-se: finances digitals, lideratge femení, joves i tecnologia, sobirania tecnològica i xips, talent, computació quàntica i creativitat humana.
Temes diferents, però tots travessats per una mateixa pregunta: quina societat estem construint amb la tecnologia que ja tenim entre les mans.
Vull fer aquí un reconeixement a tot l'equip de GRAUSTIC. Una trobada així no apareix per generació espontània. Darrere hi ha moltes hores de treball, coneixement, entusiasme i, sobretot, vocació de servei.
I permeteu-me una menció especial al nostre estimat —i dic estimat amb autèntic sentiment— amic i president de GRAUSTIC, Josep Ramon Ferrer, el Ferre per als amics.
Del Xat de WhatsApp a l'Àgora presencial
Però comprendreu que hi ha un moment d'aquesta Diada que per a mi té un significat especial.
El dimecres a la tarda, BarcelonaDOT sortirà de la pantalla.
Durant aquests últims anys hem construït una comunitat de més de 300 professionals en la qual cada dia circulen notícies, opinions, discrepàncies, preguntes i també alguna que altra provocació.
Ens coneixem pel que pensem. Alguns fins i tot discutim amb certa freqüència. Però molts mai ens hem estrenyut la mà.
El dimecres 18 a les 17:30 intentarem canviar això.
La sessió es diu «Del Xat a l'Àgora: un debat obert i presencial sobre la IA i l'impacte de la tecnologia».
I la paraula àgora no està posada per casualitat.
No volem traslladar un grup de WhatsApp a una sala de conferències. Volem recuperar quelcom molt més antic: un espai on les persones es troben, parlen, discrepen, escolten i construeixen idees juntes.
Tindré l'honor de moderar-lo i m'acompanyaran Esteve Almirall (ESADE), Josep Ramon Ferrer (GRAUSTIC), Àurea Rodríguez (Eurecat), Luismi Roura (Donadigital.cat), Carles Grau (Grau Innovation), Héctor Santcovsky (AMB), Anna Navarro-Schlegel (Procore Technologies i diputada al Parlament), Ferran Busquets, Sergi Marcén (CTTI) i Enzo Longobuco (CDABUSINESS).
Però ells no seran «els que parlen» i els altres «els que escolten».
No hi haurà escenari i públic. Hi haurà àgora. I la paraula serà de tots.
Potser aquí hi ha també una de les paradoxes més boniques d'aquesta època. Tenim més mitjans que mai per comunicar-nos, podem parlar instantàniament amb algú que està a milers de quilòmetres i portem a la butxaca una finestra oberta al món. I, tanmateix, seguim necessitant quelcom tan antic com seure junts, mirar-nos als ulls i conversar.
La tecnologia pot apropar-nos.
Però la trobada segueix sent humana.
Reconèixer aquells que fan que les coses passin
El dijous arribarà també un dels moments tradicionals de la Diada: el lliurament dels Premis d'Innovació Digital de Catalunya.
Em sembla important que en unes jornades dedicades a pensar el futur hi hagi també un moment per reconèixer aquells que ja estan treballant per construir-lo.
Perquè innovar no consisteix únicament a tenir bones idees. Significa convertir-les en projectes, equivocar-se, corregir, insistir i aconseguir finalment que quelcom que ahir no existia avui formi part de la nostra realitat.
I després de dos dies parlant d'intel·ligència artificial, tecnologia, societat i futur, arribarà el moment de tancar la Diada.
Encara que espero que només es tanqui oficialment.
Perquè l'interessant d'una trobada com aquesta hauria de començar precisament quan acaba: en les converses que continuen, en els contactes que fem, en les idees que ens emportem a casa i, qui sap, potser en algun projecte que neixi d'un cafè compartit davant del Mediterrani.
No us diré quines taules heu d'escollir. Mireu el programa, busqueu les que us interessin i construïu la vostra pròpia Diada.
Només puc fer-vos una recomanació molt més senzilla:
veniu.
Veniu a escoltar, a preguntar, a discrepar, a trobar-vos amb gent que coneixeu i, sobretot, amb gent que encara no coneixeu.
Si sou del Cercle, us espero. I si encara no ho sou, potser sigui la millor manera de conèixer-nos.
👉 Programa i inscripció:
https://graustic.cat/diada-2026/programa-diada-2026/
👉 Trobada del Cercle BarcelonaDOT:
https://barcelonadot.org/diada26/
📅 18 i 19 de novembre de 2026
📍 World Trade Center Barcelona
Ens veiem al costat del mar.
Tomás Cascante
Creo de verdad que es interesantísimo, por no decir imprescindible, asistir el miércoles 18 y el jueves 19 de noviembre a la Diada de las TIC de Cataluña 2026, organizada por GRAUSTIC en el World Trade Center de Barcelona.
Porque además de todo lo que vamos a aprender —de escuchar a quienes están trabajando hoy en inteligencia artificial, empresa, educación, salud, energía, comunicación o computación cuántica; de descubrir proyectos que quizá desconocemos y, sobre todo, de confrontar ideas sobre hacia dónde nos está llevando esta transformación tecnológica—, la Diada nos ofrece algo igualmente valioso: la ocasión perfecta para el networking de verdad, el de toda la vida. El de encontrarnos sin una pantalla por medio, estrecharnos la mano, tomar un café, continuar una conversación después de una mesa, descubrir que aquella persona a la que llevamos meses leyendo piensa todavía cosas más interesantes cuando habla… y ponerle, por fin, una voz, una mirada y un rostro a quien hasta ahora sólo conocíamos por la pantalla. Eso no lo sustituye ningún chat.
Y todo ello en el World Trade Center de Barcelona frente a nuestro Mare Nostrum, que no es sólo el paisaje de Barcelona, sino parte de su historia y de su manera de entender el mundo. Por él llegaron comercio, conocimiento, culturas e ideas; y quizá por eso Barcelona conserva esa vocación tan suya de abrirse, emprender y mirar siempre un poco más allá.
Y de mirar más allá va precisamente esta Diada.
Tecnologia amb propòsit
Así, con estas tres palabras, GRAUSTIC abre y da sentido a toda la Diada: «Tecnologia amb propòsit».
Y me gusta especialmente la palabra propósito. Porque la cuestión ya no es maravillarnos ante todo lo que la tecnología —y especialmente la inteligencia artificial— es capaz de hacer. La verdadera cuestión es decidir para qué queremos utilizarla, al servicio de quién y hacia dónde queremos que nos lleve.
De ahí nace también el gran reto que plantea esta edición: la responsabilidad digital.
El concepto que lo acompaña lo expresa con un magnífico juego de palabras: «En la era de la omnipresencIA». La inteligencia artificial ya está prácticamente en todas partes. Ahora toca hablar de responsabilidad, de límites y de oportunidades; de lo que podemos hacer, pero también de lo que queremos hacer.
Y, en el fondo, hablar de tecnología para acabar hablando de nosotros mismos.
Eso es lo que GRAUSTIC ha intentado reunir durante estos dos días: miradas muy distintas sobre una misma transformación.
Dos días para hacerse preguntas
No voy a reproducir aquí las 27 mesas del programa. Sería convertir este artículo en una agenda y, para eso, al final encontraréis el enlace al programa completo.
Pero basta recorrerlo por encima para comprender la dimensión de lo que se propone.
Se hablará de la entrada de la IA en las empresas y de quién transformará realmente los negocios; de centros de datos y de la enorme cantidad de energía que exigirá esta revolución; de robótica, salud, ciberseguridad y administración pública.
Pero también de asuntos que van bastante más allá de la tecnología.
¿Qué está ocurriendo con nuestros adolescentes? ¿Cómo educaremos cuando la IA parece saberlo todo? ¿Qué seguirá haciéndonos humanos? ¿Quién gobernará la inteligencia artificial? ¿Puede ayudarnos la tecnología a resolver el problema de la vivienda? ¿Hasta dónde queremos llegar con el transhumanismo y el genoma humano?
Y habrá también una cuestión que a quienes vivimos del periodismo nos toca muy de cerca: cómo mantener la confianza cuando la inteligencia artificial también escribe, resume, interpreta y construye relatos.
El jueves la mirada continuará alejándose: finanzas digitales, liderazgo femenino, jóvenes y tecnología, soberanía tecnológica y chips, talento, computación cuántica y creatividad humana.
Temas distintos, pero todos atravesados por una misma pregunta: qué sociedad estamos construyendo con la tecnología que ya tenemos entre las manos.
Quiero hacer aquí un reconocimiento a todo el equipo de GRAUSTIC. Un encuentro así no aparece por generación espontánea. Detrás hay muchas horas de trabajo, conocimiento, entusiasmo y, sobre todo, vocación de servicio.
Y permitidme una mención especial a nuestro querido —y digo querido con auténtico sentimiento— amigo y presidente de GRAUSTIC, Josep Ramon Ferrer, el Ferre para los amigos.
Del Chat de WhatsApp al Ágora presencial
Pero comprenderéis que hay un momento de esta Diada que para mí tiene un significado especial.
El miércoles por la tarde, BarcelonaDOT saldrá de la pantalla.
Durante estos últimos años hemos construido una comunidad de más de 300 profesionales en la que cada día circulan noticias, opiniones, discrepancias, preguntas y también alguna que otra provocación.
Nos conocemos por lo que pensamos. Algunos incluso discutimos con cierta frecuencia. Pero muchos jamás nos hemos estrechado la mano.
El miércoles 18 a las 17:30 vamos a intentar cambiar eso.
La sesión se llama «Del Chat al Ágora: un debate abierto y presencial sobre la IA y el impacto de la tecnología».
Y la palabra ágora no está puesta por casualidad.
No queremos trasladar un grupo de WhatsApp a una sala de conferencias. Queremos recuperar algo mucho más antiguo: un espacio donde las personas se encuentran, hablan, discrepan, escuchan y construyen ideas juntas.
Tendré el honor de moderarlo y me acompañarán Esteve Almirall (ESADE), Josep Ramon Ferrer (GRAUSTIC), Àurea Rodríguez (Eurecat), Luismi Roura (Donadigital.cat), Carles Grau (Grau Innovation), Héctor Santcovsky (AMB), Anna Navarro-Schlegel (Procore Technologies y diputada en el Parlament), Ferran Busquets, Sergi Marcén (CTTI) y Enzo Longobuco (CDABUSINESS).
Pero ellos no serán «los que hablan» y los demás «los que escuchan».
No habrá escenario y público. Habrá ágora. Y la palabra será de todos.
Quizá ahí esté también una de las paradojas más bonitas de esta época. Tenemos más medios que nunca para comunicarnos, podemos hablar instantáneamente con alguien que está a miles de kilómetros y llevamos en el bolsillo una ventana abierta al mundo. Y, sin embargo, seguimos necesitando algo tan antiguo como sentarnos juntos, mirarnos a los ojos y conversar.
La tecnología puede acercarnos.
Pero el encuentro sigue siendo humano.
Reconocer a quienes hacen que las cosas ocurran
El jueves llegará también uno de los momentos tradicionales de la Diada: la entrega de los Premios de Innovación Digital de Cataluña.
Me parece importante que en unas jornadas dedicadas a pensar el futuro haya también un momento para reconocer a quienes ya están trabajando para construirlo.
Porque innovar no consiste únicamente en tener buenas ideas. Significa convertirlas en proyectos, equivocarse, corregir, insistir y conseguir finalmente que algo que ayer no existía hoy forme parte de nuestra realidad.
Y después de dos días hablando de inteligencia artificial, tecnología, sociedad y futuro, llegará el momento de cerrar la Diada.
Aunque espero que sólo se cierre oficialmente.
Porque lo interesante de un encuentro como éste debería empezar precisamente cuando termina: en las conversaciones que continúan, en los contactos que hacemos, en las ideas que nos llevamos a casa y, quién sabe, quizá en algún proyecto que nazca de un café compartido frente al Mediterráneo.
No voy a deciros qué mesas tenéis que escoger. Mirad el programa, buscad las que os interesen y construid vuestra propia Diada.
Sólo puedo haceros una recomendación mucho más sencilla:
venid.
Venid a escuchar, a preguntar, a discrepar, a encontraros con gente que conocéis y, sobre todo, con gente que todavía no conocéis.
Si sois del Cercle, os espero. Y si aún no lo sois, quizá sea la mejor manera de conocernos.
👉 Programa e inscripción:
https://graustic.cat/diada-2026/programa-diada-2026/
👉 Encuentro del Cercle BarcelonaDOT:
https://barcelonadot.org/diada26/
📅 18 y 19 de noviembre de 2026
📍 World Trade Center Barcelona
Nos vemos junto al mar.
Tomás Cascante
I truly believe it is incredibly interesting, if not essential, to attend on Wednesday 18th and Thursday 19th November the Catalonia ICT Day 2026, organised by GRAUSTIC at the World Trade Center in Barcelona.
Because apart from everything we are going to learn —from listening to those working today in artificial intelligence, business, education, health, energy, communication or quantum computing; from discovering projects we may not know about and, above all, from confronting ideas about where this technological transformation is taking us—, the Day offers us something equally valuable: the perfect opportunity for real networking, the kind we have always known. The kind where we meet without a screen in between, shake hands, have a coffee, continue a conversation after a panel, discover that the person we have been reading for months has even more interesting thoughts when they speak... and finally put a voice, a look and a face to someone we only knew through the screen. No chat can replace that.
And all this at the World Trade Center in Barcelona in front of our Mare Nostrum, which is not only the landscape of Barcelona but part of its history and its way of understanding the world. Through it came trade, knowledge, cultures and ideas; and perhaps that is why Barcelona retains its unique vocation to open up, to undertake and to always look a little further.
And this Day is precisely about looking further.
Technology with purpose
Thus, with these three words, GRAUSTIC opens and gives meaning to the entire Day: «Technology with purpose».
And I particularly like the word purpose. Because the question is no longer to marvel at everything technology —and especially artificial intelligence— is capable of doing. The real question is to decide what we want to use it for, in whose service and where we want it to take us.
From there also arises the great challenge posed by this edition: digital responsibility.
The concept that accompanies it is expressed with a magnificent play on words: «In the era of omnipresenAI». Artificial intelligence is practically everywhere now. Now it's time to talk about responsibility, limits and opportunities; about what we can do, but also about what we want to do.
And, in the end, talking about technology to end up talking about ourselves.
That is what GRAUSTIC has tried to gather during these two days: very different perspectives on the same transformation.
Two days to ask questions
I am not going to reproduce here the 27 panels of the programme. That would turn this article into an agenda, and for that, you will find the link to the full programme at the end.
But just skimming through it is enough to understand the scope of what is proposed.
There will be talks about the entry of AI into companies and who will really transform businesses; about data centres and the enormous amount of energy this revolution will require; about robotics, health, cybersecurity and public administration.
But also about issues that go far beyond technology.
What is happening with our teenagers? How will we educate when AI seems to know everything? What will continue to make us human? Who will govern artificial intelligence? Can technology help us solve the housing problem? How far do we want to go with transhumanism and the human genome?
And there will also be a question that touches those of us who work in journalism very closely: how to maintain trust when artificial intelligence also writes, summarises, interprets and constructs narratives.
On Thursday, the perspective will continue to broaden: digital finance, female leadership, youth and technology, technological sovereignty and chips, talent, quantum computing and human creativity.
Different topics, but all crossed by the same question: what kind of society are we building with the technology we already have in our hands.
I want to acknowledge here the entire team of GRAUSTIC. An event like this does not appear spontaneously. Behind it are many hours of work, knowledge, enthusiasm and, above all, a vocation for service.
And allow me a special mention to our dear —and I say dear with genuine feeling— friend and president of GRAUSTIC, Josep Ramon Ferrer, el Ferre to his friends.
From WhatsApp Chat to Face-to-Face Agora
But you will understand that there is a moment of this Day that has a special meaning for me.
On Wednesday afternoon, BarcelonaDOT will step out of the screen.
Over the past few years, we have built a community of more than 300 professionals in which news, opinions, disagreements, questions and also the occasional provocation circulate daily.
We know each other by what we think. Some of us even argue quite frequently. But many of us have never shaken hands.
On Wednesday 18th at 17:30 we are going to try to change that.
The session is called «From Chat to Agora: an open and face-to-face debate on AI and the impact of technology».
And the word agora is not there by chance.
We do not want to transfer a WhatsApp group to a conference room. We want to recover something much older: a space where people meet, talk, disagree, listen and build ideas together.
I will have the honour of moderating it and I will be accompanied by Esteve Almirall (ESADE), Josep Ramon Ferrer (GRAUSTIC), Àurea Rodríguez (Eurecat), Luismi Roura (Donadigital.cat), Carles Grau (Grau Innovation), Héctor Santcovsky (AMB), Anna Navarro-Schlegel (Procore Technologies and deputy in the Parliament), Ferran Busquets, Sergi Marcén (CTTI) and Enzo Longobuco (CDABUSINESS).
But they will not be "the speakers" and the others "the listeners".
There will be no stage and audience. There will be an agora. And the word will belong to everyone.
Perhaps there lies one of the most beautiful paradoxes of this era. We have more means than ever to communicate, we can talk instantly with someone thousands of kilometres away and we carry in our pocket a window open to the world. And yet, we still need something as old as sitting together, looking each other in the eye and conversing.
Technology can bring us closer.
But the encounter remains human.
Recognising those who make things happen
Thursday will also bring one of the traditional moments of the Day: the presentation of the Catalonia Digital Innovation Awards.
I find it important that in a conference dedicated to thinking about the future, there is also a moment to recognise those who are already working to build it.
Because innovating is not just about having good ideas. It means turning them into projects, making mistakes, correcting, insisting and finally achieving that something that did not exist yesterday is now part of our reality.
And after two days of talking about artificial intelligence, technology, society and the future, it will be time to close the Day.
Although I hope it only closes officially.
Because the interesting thing about a meeting like this should start precisely when it ends: in the conversations that continue, in the contacts we make, in the ideas we take home and, who knows, perhaps in some project that is born from a coffee shared by the Mediterranean.
I am not going to tell you which panels you should choose. Look at the programme, find the ones that interest you and build your own Day.
I can only make a much simpler recommendation:
come.
Come to listen, to ask, to disagree, to meet people you know and, above all, people you do not yet know.
If you are from the Cercle, I look forward to seeing you. And if you are not yet, perhaps it is the best way to get to know us.
👉 Programme and registration:
https://graustic.cat/diada-2026/programa-diada-2026/
👉 Cercle BarcelonaDOT meeting:
https://barcelonadot.org/diada26/
📅 18th and 19th November 2026
📍 World Trade Center Barcelona
See you by the sea.
Tomás Cascante
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →