Preocupaciones de privacidad impulsan debate sobre prohibición de gafas inteligentes
En un món cada cop més interconnectat, les ulleres intel·ligents han sorgit com una innovació tecnològica que promet revolucionar la manera en què interactuem amb el nostre entorn. No obstant això, aquestes mateixes característiques que les fan atractives també estan generant preocupacions significatives al voltant de la privacitat. Diversos països estan considerant prohibir-ne l'ús a causa del risc que puguin gravar altres persones o captar informació confidencial sense consentiment.
Noruega, per exemple, ha fet un pas endavant en comprometre's el 5 d'octubre de 2026 a presentar un projecte de llei per prohibir temporalment les ulleres intel·ligents en espais públics com parcs, platges, museus, centres comercials i esdeveniments esportius. Aquesta mesura se suma a la prohibició ja existent a les escoles d'Oslo des de l'agost de 2026.
A Austràlia, les discussions sobre la limitació de l'ús d'ulleres amb càmera en llocs de treball estan en marxa. La ministra de la Funció Pública, Katy Gallagher, ha sol·licitat a la Comissió de la Funció Pública que consideri una possible prohibició, mentre que a Anglaterra i Gal·les, les ulleres de Meta han estat prohibides als tribunals a causa de les restriccions per fer fotos i gravar vídeos.
La preocupació no es limita a Europa i Austràlia. A Nova York, el Sistema Unificat de Tribunals ha prohibit l'entrada amb ulleres intel·ligents des del 20 de juliol de 2026, una mesura que també afecta les ulleres graduades capaces de gravar so o vídeo. Els visitants han de lliurar-les al personal abans d'accedir.
El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha emès una declaració advertint que l'ús d'ulleres intel·ligents per publicar fotos en comptes públiques o amb finalitats professionals pot fer que un sigui responsable del tractament de dades segons el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Encara que l'ús personal o privat podria estar exempt, altres lleis civils, penals o laborals podrien aplicar-se.
Mentrestant, a Austràlia, l'Oficina del Comissionat Australià d'Informació ha iniciat una investigació sobre Shenzhen Qingcheng, fabricant d'una aplicació utilitzada per models econòmics d'ulleres intel·ligents. La investigació busca aclarir com es graven les dades, qui hi té accés i on s'emmagatzemen.
Les mesures de seguretat, com la desactivació automàtica de la càmera quan el LED de gravació està cobert, han estat implementades per empreses com Meta, però les preocupacions persisteixen. La discussió sobre la privacitat i la tecnologia continua, i el futur de les ulleres intel·ligents penja d'un fil a mesura que els governs i organismes reguladors avaluen les seves implicacions.
En un mundo cada vez más interconectado, las gafas inteligentes han surgido como una innovación tecnológica que promete revolucionar la forma en que interactuamos con nuestro entorno. Sin embargo, estas mismas características que las hacen atractivas también están generando preocupaciones significativas en torno a la privacidad. Varios países están considerando prohibir su uso debido al riesgo de que puedan grabar a otras personas o captar información confidencial sin consentimiento.
Noruega, por ejemplo, ha dado un paso adelante al comprometerse el 5 de octubre de 2026 a presentar un proyecto de ley para prohibir temporalmente las gafas inteligentes en espacios públicos como parques, playas, museos, centros comerciales y eventos deportivos. Esta medida se suma a la prohibición ya existente en las escuelas de Oslo desde agosto de 2026.
En Australia, las discusiones sobre la limitación del uso de gafas con cámara en lugares de trabajo están en marcha. La ministra de la Función Pública, Katy Gallagher, ha solicitado a la Comisión de la Función Pública que considere una posible prohibición, mientras que en Inglaterra y Gales, las gafas de Meta han sido prohibidas en los tribunales debido a las restricciones para tomar fotos y grabar vídeos.
La preocupación no se limita a Europa y Australia. En Nueva York, el Sistema Unificado de Tribunales ha prohibido la entrada con gafas inteligentes desde el 20 de julio de 2026, una medida que también afecta a las gafas graduadas capaces de grabar sonido o vídeo. Los visitantes deben entregarlas al personal antes de acceder.
El Comité Europeo de Protección de Datos ha emitido una declaración advirtiendo que el uso de gafas inteligentes para publicar fotos en cuentas públicas o con fines profesionales puede hacer que uno sea responsable del tratamiento de datos según el Reglamento General de Protección de Datos (RGPD). Aunque el uso personal o privado podría estar exento, otras leyes civiles, penales o laborales podrían aplicarse.
Mientras tanto, en Australia, la Oficina del Comisionado Australiano de Información ha iniciado una investigación sobre Shenzhen Qingcheng, fabricante de una aplicación utilizada por modelos económicos de gafas inteligentes. La investigación busca esclarecer cómo se graban los datos, quién tiene acceso a ellos y dónde se almacenan.
Las medidas de seguridad, como la desactivación automática de la cámara cuando el LED de grabación está cubierto, han sido implementadas por empresas como Meta, pero las preocupaciones persisten. La discusión sobre la privacidad y la tecnología continúa, y el futuro de las gafas inteligentes pende de un hilo a medida que los gobiernos y organismos reguladores evalúan sus implicaciones.
In an increasingly interconnected world, smart glasses have emerged as a technological innovation promising to revolutionise the way we interact with our surroundings. However, these same features that make them attractive are also generating significant privacy concerns. Several countries are considering banning their use due to the risk of recording other people or capturing confidential information without consent.
Norway, for example, has taken a step forward by committing on 5 October 2026 to present a bill to temporarily ban smart glasses in public spaces such as parks, beaches, museums, shopping centres, and sporting events. This measure adds to the existing ban in Oslo schools since August 2026.
In Australia, discussions about limiting the use of glasses with cameras in workplaces are underway. The Minister for the Public Service, Katy Gallagher, has asked the Public Service Commission to consider a possible ban, while in England and Wales, Meta glasses have been banned in courts due to restrictions on taking photos and recording videos.
The concern is not limited to Europe and Australia. In New York, the Unified Court System has banned entry with smart glasses since 20 July 2026, a measure that also affects prescription glasses capable of recording sound or video. Visitors must hand them over to staff before entering.
The European Data Protection Board has issued a statement warning that using smart glasses to post photos on public accounts or for professional purposes may make one responsible for data processing under the General Data Protection Regulation (GDPR). Although personal or private use might be exempt, other civil, criminal, or labour laws could apply.
Meanwhile, in Australia, the Office of the Australian Information Commissioner has launched an investigation into Shenzhen Qingcheng, a manufacturer of an app used by budget models of smart glasses. The investigation seeks to clarify how data is recorded, who has access to it, and where it is stored.
Security measures, such as the automatic deactivation of the camera when the recording LED is covered, have been implemented by companies like Meta, but concerns persist. The discussion about privacy and technology continues, and the future of smart glasses hangs in the balance as governments and regulatory bodies assess their implications.
¿Te ha interesado esta noticia?
Recibe cada mañana el resumen de IA y sociedad directo en tu email.
Suscríbete gratis →